La lluita pòstuma de Ferrer i Gironès

Segons comenta la Isabel Clara Simó, en el seu article diari a l’Avui, el Jutjat de Pau de Salt s’ha dignat, amb un any i mig de retard (!), registrar en català la defunció de Francesc Ferrer i Gironès, i ho ha fet després d’insistir-hi la família. L’estat espanyol, amb aquest miserable regateig, demostra per enèsima vegada el concepte que té d’una part de la seva ciutadania, distribuïda en una àmplia franja a l’est de la península ìbèrica.

És el súmmum. Francesc Ferrer i Gironès, com tothom sap, va ser el primer batallador per la normalització lingüísitica, en la teoria i en la pràctica i amb projecció pública. Cèlebre és la seva primera batalla per aconseguir una cosa tant senzilla com que l’administració li adrecés els escrits amb la forma correcta dels seus nom, adreça i població (la i de Girona…), tot documentant la seva lògica petició.

La seva lluita constant pels drets lingüístics, que proseguí al Senat espanyol, ha tingut eficaç continuïtat i segueix essent més necessària que mai. El seu problema, pòstum, al Jutjat de Salt demostra que Catalunya continua necessitant "treballadors per la llengua i obrers de la Pàtria", citant textualment la dedicatòria que em va escriure gentilment al seu llibre La persecució política de la llengua catalana.

3 pensaments a “La lluita pòstuma de Ferrer i Gironès

  1. En un escrit postum es va manifestar a favor del reconeiximent de la denominació valenciana de la llengua i la doble denominació Català -Catalunya-Valencià -País Valencià-, per que és un home amb molta experiència i entenia que el servei a la llengua estava per damunt de disputes impositives, polítiques, filologiques o nominatives i no valia la pena pedres en disputes esterils que obliden la marginació de la llengua als respectius països.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *