Ineficiència catalanista

Aquest és el títol d’un article de Joan Tudela que publica l’Avui. Expressa molt bé una idea amb la qual no s’hi pot estar més d’acord. El catalanisme, tant en la seva expressió política com cultural i lingüística, necessita assumir valors propis del segle XXI, no pas del XIX.

I aquí és quan es troben a faltar uns conceptes que no sempre són tinguts en compte a l’hora de plantejar iniciatives, convocatòries i movilitzacions: els objectius (què volem exactament i quan?), l’eficiència en els recursos (el màxim benefici amb el mínim cost), etc.

Hi ha moltes ganes de fer coses, som molts els que ens volem implicar, però els edificis no es comencen per la teulada, ni tan sols pels fonaments, sinó pels plànols:

– A quina formulació jurídica aspirem en el concert internacional?

– Quin és el territori on cal actuar? I si tenim clar el territori (jo sí), com hem d’actuar a cada zona d’aquest territori?

– Quina és l’estratègia més adequada tenint en compte l’objectiu i els condicionants de tot tipus?

– Amb quines complicitats exteriors comptem?

– Com ens hem d’organitzar políticament? I civilment?

– Tenim clar el paper dels nous factors que han anat apareixent els darrers temps (globalització, immigració, noves tecnologies, etc.)?

Són preguntes que em plantejo, sense més pretensions que fer una "autopluja d’idees", però qualsevol altra opinió serà benvinguda.

2 pensaments a “Ineficiència catalanista

  1.   Estic totalment d’acord amb la idea que expressen l’article i el post.

      Per seguir el teu exercici em prendré la llibertat d’agafar les preguntes i intentar contestar-les amb una pluja d’idees pròpia ("pluja d’idees" per començar, perquè aquesta mena de preguntes demanen una anàlisi molt seriosa per poder respondre-les com cal, evidentment).

    1.- A quina formulació jurídica aspirem en el concert internacional?

          A la de ser un estat sobirà. A dins o a fora de la UE, segons convingui més al país.

          Perquè ser un estat és la base perquè qualsevol nació pugui desenvolupar els seus projectes col·lectius i defensar els seus interessos internacionalment; i per tant per a que els seus ciutadans puguin desenvolupar els seus projectes individuals en el marc que creguin més convenient als seus interessos i necessitats.

         Tenir-lo no t’ho garanteix tot però no tenir-lo t’ho impedeix tot perquè no és pot edificar res sense una base -per molta empenta que s’hi posi.

     2.- Quin és el territori on cal actuar? I si tenim clar el territori (jo sí), com hem d’actuar a cada zona d’aquest territori?

        Els Països Catalans.

        A banda de les consideracions històriques i culturals hi tinc un argument sentimental i un altre argument pragmàtic: 1.- Perquè a tot arreu dels Països Catalans hi ha gent que està aguantant encara la flama, ni que sigui en minoria; abandonar aquests o aquells a la seva sort és poc ètic. 2.- Perquè crec que continua existint un fort entrellat de relacions de tota mena  entre aquests territoris i per tant qualsevol evolució en un lloc acaba tenint repercussions en la resta. Deixar d’actuar en una part del territori en aquestes condicions és permetre que des d’allà els nostres rivals ens puguin fer mal al conjunt lliurement i a pleret.

       Com hem d’actuar a cada territori? Crec que la visió ha de ser global -això és molt important- i que és després de tenir clara aquesta visió global que s’ha d’adaptar a les condicions de cada territori, de la mateixa manera que en la guerra els generals planegen una estratègia  i després  adapten les seves actuacions a les condicions específiques de cada camp de batalla.

       Si no es té una visió global els esforços es perden per manca de coordinació i de complementarietat; si no t’adaptes a les condicions del terrreny el fracàs és segur. (Nota: adaptació, en l’argot catalanista, acostuma a voler dir "rebaixa de plantejaments"; jo no parlo l’argot catalanista, jo parlo català).

       Bé, no sabria pas ser més concret.

       3.- Quina és l’estratègia més adequada tenint en compte l’objectiu i els condicionants de tot tipus?

          Condicionar les actuacions a les demandes de l’objectiu. Cada projecte no s’ha de considera només pel seu valor intrínsec sinó també per la mesura en que ens acosta a la independència i és l’equilibri de totes dues coses que ha de decidir les prioritats.

        Això està justificat per dos motius: 1.- Ja he dit que considero que tenir un esta propi és la base en aquest moment de la història (demà ja ho veurem) i per tant considero que si no n’aconseguim un desapareixerem com a nació. 2.- La feina d’aconseguir  recuperar la independència de mans d’estats com l’espanyol i el francès és molt exigent, demana una concentració de recursos. 

    4.- Amb quines complicitats exteriors comptem?

         Fa de mal dir perquè no em consta que s’hagin fet esforços seriosos per guanyar complicitats rellevants a l’exterior (i això que són imprescindibles).

         En aquest cas ens hem de fer la pregunta clàssica: qui prodest? A qui beneficia?

         Quins estats poden pensar que hi guanyarien alguna cosa amb la nostra independència o simplement amb el fet del trencament de l’Estat Espanyol?

    5.- Com ens hem d’organitzar políticament? I civilment?

            Er…Després de la independència o per aconseguir la independència?

    6.- Tenim clar el paper dels nous factors que han anat apareixent els darrers temps (globalització, immigració, noves tecnologies, etc.)?

        No, no els tenirm clars i és impossible que els hi tinguem perquè a Catalunya hi ha establerta una mena de dictadura de l’opinió (en part ideològica -d’esquerres, sobretot- i en part d’interessos particulars) que ha provocat que faci anys que l’opinió no pugui ser veritablement lliure respecte d’un munt de temes.

       I com que les persones no es poden separar per peces ens hem acostumat a no pensar lliurement respecte de gairebé res. Sense aquesta base de llibertat pública (fins i tot per a dir bestieses i coses desagradables) les opinions  es veuen reduides habitualment a la repetició de quatre clixés, aquells que sembla que no et portaran problemes amb els "guardians de l’ortodòxia". 

        Trencar aquesta dictadura seria un gran pas per al progrés de Catalunya en general, i això inclou la independència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *