Passar pàgina

El Tribunal Suprem espanyol ha rectificat la sentència de l’Audiència Nacional, també espanyola, sobre els greus aldarulls davant del Parlament de Catalunya i ha condemnat diverses persones a la presó. Gran escàndol, concentracions de protesta, numeret avui a l’hemicicle, intervenció del conseller de la cosa…

Anem a pams. Quan hi va haver els incidents al Parlament, aviat farà quatre anys, vaig mostrar la meva més ferma condemna. No toco ni una coma d’aquell apunt meu. Tractar d’impedir a uns diputats elegits democràticament fer la seva feina a la primera de les nostres institucions no és greu: és gravíssim. A vegades sembla que no en siguem del tot conscients. Qualsevol coerció o mesura de força contra el seu funcionament ha de ser tallada d’arrel, sense més contemplacions.

Una altra cosa és el resultat judicial final d’aquella situació. En desacord amb la primera sentència absolutòria (“aquí no ha passat res”, mira que bé!), no puc dir que m’alegri la nova decisió del Tribunal espanyol. Molts estarem d’acord en què enviar uns quants joves a la trena tres anys (crec recordar que aquesta és la pena) per aquells incidents és passar-se una mica de rosca i aconseguir l’efecte contrari al que molts desitjaríem, i que és passar pàgina d’aquells tristos esdeveniments; altres problemes tenim. Però no, la garrotada de ses senyories ha aconseguit victimitzar els responsables dels avalots. Primeres reaccions: concentració davant la Generalitat (com si tingués alguna cosa a veure amb la sentència) i plantada dels diputats de la CUP, una formació que intueixo (només intueixo) no és la primera preferència de vot, si en tenen, dels energúmens del Parc de la Ciutadella, fills polítics del 15-M i de la Spanish revolution, no ho oblidem.

He parlat de passar pàgina, però no hi ha manera. Semblem condemnats, amb perdó, a viure i reviure sense descans els fets del passat.

[Imatge: www.eixdiari.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *