Les aigües turbulentes

Intolerable el que ha passat aquest matí als accessos a la Ciutadella. Veure com els vehicles policials havien de traslladar amuntagats els diputats, veure la Montserrat Tura amb la gavardina guixada o la Marina Geli (la que un “periodista” d’Intereconomía va insultar en una ocasió) escridassada per energúmens, veure tot això, a mi sí m’ha indignat. Al diputat López Tena (que no para de presentar propostes per regenerar la vida parlamentària i democràtica) li han robat el portafolis, al Boada li han pintat el clatell i altres han rebut escopinades, ampolles d’aigua o pells de plàtan. Això ha passat avui, 15 de juny de 2011, a Catalunya.

Vam ser comprensius amb els seus plantejaments (tots tenim motius d’indignació, contra l’empobriment de la democràcia, contra les injustícies del sistema econòmic, contra la precària situació social de molta gent, contra tantes i tantes coses), vam acceptar com a inevitables les acampades a les principals ciutats (no deixaven de ser divertits focs de camp, tots hem estat joves i en algun moment hem volgut canviar el món), els vam haver de donar la raó quan es va produir la inepta razzia del conseller Puig, amb resultats contraris als esperats, fins i tot passarem pàgina de l’evident seguidisme madrileny, les proclames de to espanyolista, la manca de respecte al monument a Macià, els cartronots, les cassolades i la inevitable presència de perroflautes i altres espècies exògenes. Tal dia farà un any.

Però els incidents d’avui, dificultant o impossibilitant la reunió institucional en seu parlamentària d’uns diputats elegits democràticament pel poble, pel nostre poble, això passa de la ratlla, no sé si vermella, verda o de quin color. Si els que exigeixen una “democràcia real” (suposo que encara la volen, perquè amb tantes reivindicacions contradictòries jo ja em perdo) comencen per impedir la més important de les assemblees d’un sistema democràtic, per molt perfectible que pugui ser, anem ben aviats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!