Falten 2 dies

U. Carta de Lunas de Llano (o Llanos de Luna, mai no ho recordo) amenaçant a un inconcret col·lectiu d’autoritats i funcionaris. Pintades a una sala d’exposicions a Figueres. Roda de premsa de la vicepresidenta espanyola advertint, insinuant, atemorint… amb aquell posat entre tens i altiu. Desesperades portades dels diaris madrilenys preveient un esllanguiment del 9-N. La bèstia, que se sap no vençuda però sí a la defensiva, ens obsequia els seus desorientats cops de cua.

Dos. Tot i les admonicions de donya Soraya, hi ha la sensació de que durant el 9-N s’observarà una exquisida tolerància oficial, potser pactada de sota mà o potser perquè interessa a les dues parts. Els fiscals faran festa, com qualsevol diumenge, la policia complirà amb la funció que li correspon normalment, etc. Aquesta tolerància em recorda el període de transició, quan importants mogudes democràtiques, oficialment prohibides, eren tolerades per les autoritats, per exemple l’Onze de Setembre de Sant Boi o el primer congrés del PSOE, amb la diferència que llavors sortíem d’una dictadura i ara més aviat que ens volen fer fer el camí invers. El sí-sí de diumenge també significarà anar contra aquest estat de coses.

Tres. De la nostra banda, aquest divendres ha servit per aclarir el panorama, llevar-ne dubtes i inseguretats i destensar-lo una mica. S’ha reunit el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el govern s’hi implica, la vicepresidenta (la nostra) compareixerà a donar resultats. Ens vindran observadors internacionals i un fotimer de periodistes. No està malament per ser una simple costellada. Mentrestant, la societat fa els darrers esforços de petició de participació: les xarxes i els telèfons treuen fum, apareixen cartells de tota mena a ciutats i pobles. Es palpa l’ambient de les grans ocasions. Tot és a punt per al gran dia.

[Imatge: manelmorral.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *