I Divendres què votarà?

Potser degut al meu caràcter, no massa donat a excessos socials, si hi ha una novel·la de la meva infància que em va marcar quan la vaig llegir és Robinson Crusoe. La meva identificació amb el protagonista, quan té la “sort” de quedar-se en una illa deserta a la seva exclusiva disposició, va ser total. Sol però lliure. Metòdic com qui això escriu, la primera cosa que fa Crusoe a la seva illa és començar un calendari. Malauradament tot lo bo s’acaba: arriba el moment que descobreix una petjada i no és d’ell.

Aquesta expansió literàrio-personal em serveix per introduir-me en el debat d’abans d’ahir al Congrés dels Lleons (perdó, del Diputats), on Rajoy es va permetre insinuar que una Catalunya independent no vagaria per l’espai com pronosticava un seu col·lega sinó que semblaria l’illa de Crusoe. Doncs mira, potser no s’hi estaria tan malament.

Pel que fa al contingut del debat, res a afegir al que s’ha dit, potser perquè no calida dir-hi res des del primer moment. Va ser un mer tràmit on tothom va jugar el paper previst de bon començament. El rumor que va córrer els dies anteriors, en el sentit de que el registrador pontevedrès ens oferiria un mirallet o uns collarets de tipus econòmic, amb la secreta esperança de que algun incaut caigués en la temptació d’acceptar-los, va ser això, un rumor. Ho he dit més d’una i més de dues vegades: sempre pateixo perquè en el transcurs del procés sobiranista la part contrària es despengi amb alguna oferta pseudo-atractiva que torni boja la brúixola del nostre camí a Ítaca, per usar una expressió artúrica.

Però no: cap mirallet, cap collaret. Tot el contrari, un tancar-se en banda total i absolut, amanit amb argumentacions que créiem prehistòriques. Com s’han de qualificar, si no, les admonicions de Rajoy sobre les pensions o sobre l’establiment de noves fronteres? Aquest és el bagatge del PP per frenar l’il·lusionant procés empès pels catalans? Del PSOE de Rubalcaba millor no parlar-ne. Pel que fa als nostres representants, excel·lents Herrero i Coscubiela, insubstituible Bosch, molt bé la resta.

La proposta catalana sortí derrotada amb quaranta-i-tants vots a favor (gràcies, bascos, gallecs, valencians, canaris i aragonesos!). Derrotada? A mi em sembla que no. Més aviat un altre triomf que deixa les coses encara més clares de com ho estaven abans de començar l’aquelarre de la Carrera de San Jerónimo.

[Imatge: foto ACN; www.tarragona21.com]

2 pensaments a “I Divendres què votarà?

  1. Sense argumentari contemporani. Sense resposta vàlida. Com tinc el costum de llegir premsa espanyola…endemés de la fugida endavant, no hi tenen res a contraposar. Un cervell rovellat i sense capacitat de contraatac. La galtada de na Rovira a Rubalcaba fou directament al fetge. Tocat i enfonsat. I els canaris senzillament es van abstenir. Mutis pel foro.
    Salutacions cordials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *