Les aigües turbulentes

Que em perdonin els puristes de la llengua pel barbarisme del títol, però no se m’ocorre millor expressió per definir l’actitud que estan tenint les diverses companyies suministradores en el tall de gas que, encara ara, estan patint els veïns del Poble Nou. Produïda la incidència, no han tardat gens els responsables del gas, l’electricitat i l’aigua a acusar-se mútuament del desgavell: tot és culpa de l’altre. Ningú no se’n fa responsable. Just a l’inrevés que l’agressiva política comercial d’aquestes empreses. Tots hem patit el seu assetjament postal, telefònic i, últimament, personal. A l’hora de captar clients, tot és rapidesa i facilitats; a l’hora d’assumir responsabilitats o solucionar problemes, es fan el longuis, que és una altra manera de dir que escorren el bulto.

I mentre, els pobres habitants del barri barceloní pateixen un verdader drama al quedar-se sense aigua calenta ni calefacció. Igualet, igualet que el penós anunci que passen nit i dia pels nostres televisors, amb la diferència que l’espot, encara que parli de drama, més aviat escenifica una mena de culebrot sud-americà, amb sogra inclosa que, la veritat sigui dita, no crec que faci massa gràcia, i menys als veïns del Poble Nou.