Diari de Nadal (9: una hora menys)

Dijous, 31 de desembre de 2009 (mitjanit)

Cap d’any a Las Palmas de Gran Canària. Aquí en diuen “partir l’any” i presenta algunes peculiaritats respecte de la península (Ibèrica, vull dir), degut a la diferència horària. Les campanades de la Puerta del Sol (amb tot el cerimonal de carrillons, quarts i madrilenys piripis) són a les onze de la nit i, en canvi, quan a la península ja és la una de la matinada esdevé el canvi d’any, celebrat amb tota mena d’articles pirotècnics, com si d’una revetlla es tractés. No és estrany: les temperatures superen els 20 graus i les samarretes i xancletes abunden. Després de “partir l’any” d’una manera molt continguda (amb raïm i sidra), ens apalanquem al sofà a veure el programa de TVE. La cadena espanyola, que acaba de suprimir la publicitat (serà veritat?), ofereix una successió de fragments dels programes especials de cap d’any. Dit d’altra manera, tornen a sortir les velles glòries de sempre, de la Lola Flores a Cruz y Raya, de Fernando Esteso a la Rocío Jurado, del Raphael a Bonney M… i així successivament.

Divendres, 1 de gener de 2010

Ja som al 2010. La meva abúlia és total pel que fa a balanços de l’any que acaba i a desitjos i projectes per al que comença. Però això no significa que no vulgui seguir donant guerra. Feliç any nou.

Dissabte, 2 de gener de 2010

Visita cultural al museu Elder de Las Palmas (a la imatge). Es tracta d’un museu de la ciència, normal i corrent, amb el seu pèndol de Foucault, els seus aparells per fer experiments físics i fins i tot un avió supersònic on puc introduir-me i sentir-me el pilot que mai no seré . També hi ha un cinema en tres dimensions que projecta un documental sobre dinosaures. Un matí distret. A la nit, sopar a la Pizzería El Cocodrilo, a Telde. Ambient informal: la mestressa s’acomiada de mi amb dos petons (no la coneixia de res):

vuelve cuando quieras, mi niño!

Així ho faré. Dóna gust que et tractin així, encara que sigui amb una hora de retard…

[Aquest bloc ja ha arribat a les 70.000 visites]

Un pensament a “Diari de Nadal (9: una hora menys)

  1. Despuès de “partir el año”  , como dices, apalancado en el sillòn, la sidra hizo su efecto los dìas posteriores, “la pizzeria el Cocodrilo”, se encuentra en el barrio de Mar pequeña, municipio de Telde y no de Vecindario.
    Y como todo buen canario, la cercanìa, amabilidad y cariño nos caracteriza.
    Que tengas buen año, “Mi Niño”. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *