Les aigües turbulentes

C’est fini. Per sort, ja han passat la campanya, la reflexió, les votacions i el recompte. Alguns comentaris:

* com en un guió gravat a foc, totes les forces polítiques van tornar a mostrar anit la seva “preocupació” per l’alta abstenció, inclòs el partit que, per tota argumentació, va exhibir en campanya els rostres greus dels seus adversaris. Amb aquest plantejament ja no el voten ni els seus!

* ja hem col·locat els tres sobiranistes a Estrasburg. Era el què volíem, no? Ara falta veure què faran i com ho faran. Ja que parlo de fer, especialment  satisfactòria és la reelecció de Raül Romeva; hagués estat una verdadera injustícia si aquest xic s’hagués quedat al carrer.

* de poc no ha anat que Iniciativa Internacionalista tregui un diputat (tal i com vaig pronosticar: he fallat per poc); almenys ha servit per deixar en evidència l’estat espanyol, amb les seves incoherències a l’hora de prohibir llistes electorals, i per comprovar que l’esquerra abertzale torna a tenir molt de pes. I doncs, què es pensaven?

* francament penosa va ser l’argumentació a què van recórrer els socialistes espanyols per poder mostrar el got mig ple: la fascinant Leire Pajín (ese encanto de niña roquera, segons Gregorio Morán) ens va explicar, vehementment, que el PSOE era el partit socialista de tot Europa que havia obtingut més bons resultats. Són el borni en el país dels cecs. Efectivament, els de la rosa s’han enfonsat a gran part del continent.

* el carrer Génova de Madrid va tornar a ser un mar de gavines i braus i, des del balcó, un cofoi Mariano ja podia exhibir bons resultats; per cert, acompanyat de la lideresa Esperanza Aguirre, que sempre està en el lloc adequat. Anant-hi o no, ells acabaran tornant. Socors!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!