A qui li toca rentar els plats?

Si una cosa caracteritza a les esquerres és la tendència a regular-ho tot, fins a envair aspectes referits a l’àmbit més personal dels ciutadans. La darrera prova, i no serà l’última, són les reformes que el govern vol introduir al Codi Civil. Les més aparatoses (i conegudes) són l’obligació dels pares de fills adoptats a dir-los-ho quan aquests compleixen 12 anys, l’equiparació de la infidelitat matrimonial a la poligamia i la institucionalització del repartiment equitatiu de les feines de la llar.

La primera reforma afecta un tema molt delicat que sembla que s’aborda amb la més gran de les lleugereses. Deixem-ho aquí. La segona no hi ha per on agafar-la. La tercera reforma és on més clarament es fa palesa la invasió de la privacitat de les persones a què feia referència. Quina necessitat hi ha de declarar l’obligatorietat de partir-se les feines de la casa? S’han de distribuir feines senceres (planxar, rentar, canviar bolquers…) o bé s’han de partir al 50 % cada feina? Els fills en edat crescudeta han d’ajudar, és clar. Ho diu la llei, però? Què passa si hi ha servei domèstic, vulgarment dit chacha? Qui controlarà les feines? Posaran un circuït tancat que ho gravi tot?

Ja sé que són preguntes portades a l’absurd sobre un tema seriós que no admet discussió, però el plantejament legal que se’n fa porta a fer-les. Si no, mireu com ho titula el digital grogós E-notícies: “Els homes hauran de rentar plats per llei”. Un dels comentaris de la notícia fa: “ni Stalin en els seus millors temps ho hagués fet millor”. Els altres 58 comentaris són per l’estil.

Ens estem passant tots de rosca.

3 pensaments a “A qui li toca rentar els plats?

  1. Tot plegat es bastant incomprensible, i per l’únic que pot servir es pels casos de separació i divorci, llavors, potser si que es convenient tenir en compte aquestes coses, que en una relació normal formen part de la vida privada de cada un. Salutacions

  2. No conec la llei aquesta. Només n’he sentit comentaris.

    Sobre el tema de dir als fills adoptius que ho són, em sembla clarament una ingerència innecessària. Els pares ja ho fan quan arriba el moment (i de tota manera com que els fills adoptius acostumen a ser d’altres races suposo que ja s’ho deuen imaginar!.
    Sobre les tasques domestiques tenen en compte els horaris de cadascú? Si un treballa amb horari intenstiu i l’altre no, no seria just repartir-ho al 50%. I si la dona vol dedicar-s’hi a ser mestressa de casa? (o l’home amo de casa). I si la parella és homosexual es regula igual? I si un dels dos viatja molt, les tasques queden pendents per a quan torni?
    El que més m’ha sorprés és el que dius de l’equiparació de l’infidelitat a la poligàmia. No n’havia sentit res. Que vol dir? Que si t’enrotlles amb algú t’hi has de casar? 😀

  3. Si seguim anant per aquest camí ,aviat legislaràn fins i tot del sexe dels angels.
    Amb la de problemes més urgents per resoldre…es perd el temps en tonteries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *