Un altre llençol perdut (avui va de filatèlia)

Una de les poquíssimes concessions oficials de l’estat a la pluralitat lingüística era fins fa poc el servei filatèlic de Correos. Era pràcticament l’excepció a la regla de la uniformitat en llengua castellana. Amb cada novetat filatèlica, els abonats rebíem un tríptic explicant el motiu del segell concret, redactat en les quatre llengües més importants de l’estat.

Fixeu-vos que tota l’estona estic parlant en passat perquè des de fa algun temps, els tríptics explicatius han estat substituïts per una revista (Sellos y mucho más) que, compleix la mateixa funció però que com era de témer usa exclusivament la llengua dels nostres veïns. Un altre llençol perdut en aquesta perpètua bugada denominada “pertinença a l’estat espanyol”.

Hi va haver una època en què s’albirà una certa sensibilitat de l’estat cap a les diverses llengües peninsulars. “Especial respecte i protecció”, es va proclamar des del seu text legal més important. Semblava que aquesta intenció, a afegir a tots els altres compromisos i pactes de la denominada transició, s’obriria camí, lentament i limitada, en les maneres de fer del poder polític central. Però la transició, i tot el que la va envoltar, s’entossudeix en suministrar-nos contínuament decepcions i desenganys, alguns de ben recents i dolorosos, per cert. 

Ni el servei filatèlic de Correos (activitat ben innòcua i bastant marginal, per cert) ha estat capaç de mantenir una flor que, de tota manera, tampoc feia estiu plurilingüístic, però que com a afeccionat als segells valorava.

Per cert, una de les darreres emissions és la d’un segell amb un valor facial de 0,92 euros dedicat a la Marca España. Doncs això.

[Imatge: tindrà segells la Catalunya independent? Hi ha els precedents de la Unió Catalanista; www.racocatala.cat]