Amb molt de dolor

Sempre m’he considerat un pujolista. Malgrat haver militat en tres formacions políques (cap d’elles Convergència) sempre vaig sentir-me identificat en el corrent polític catalanista, centrat, integrador i europeista que encapçalava Jordi Pujol. Igualment, sempre he sentit un especial respecte vers la seva persona, més enllà de la que li corresponia com a màxima figura institucional de Catalunya.

Es comprendrà, doncs, que el comunicat de l’ex-president en el qual admet irregularitats fiscals de fa tres dècades i escaig m’ha causat una enorme decepció i una certa desorientació sobre quin haurà de ser el meu capteniment sobre l’assumpte. Sé ben bé què no faré: una cosa que alguns ja estan fent i que és allò tan antic de fer llenya de l’arbre caigut. Que valents són alguns. Tampoc cauré en la trampa de confondre Pujol amb la formació que va fundar i, encara menys, amb Catalunya sencera. Sóc conscient de que el propi interessat va promoure, amb calculada ambigüitat, aquesta confusió de conceptes, aquesta mena de metonímia i sé que molts, jo també, vam estar còmodes amb aquesta imatge perquè crèiem, honestament, que beneficiava el llarg camí d’alliberament nacional. Per últim, i com no podria ser d’altra forma, tampoc m’alinearé amb l’artilleria centralista i casposa que, de nou, dispararà a cor que vols els seus maliciosos dards: de fet és el que fan cada dia de l’any, amb la diferència que les portades d’avui es fonamenten en un fet verídic i no en una fosca investigació policial o en una recargolada reinterpretació de dades no contrastades.

Em sembla a mi que el més important és respondre a la pregunta de quina influència tindrà la bomba informativa d’ahir en el procés sobiranista. Jo crec que es pot resumir molt bé en un dels molts tuits que han sorgit: no és Pujol que frena el procés, sinó que és el procés el que ha provocat la decisió pujoliana. El procés està contribuint també a fer cau i net en totes les formacions polítiques, siguin o no siguin “casta”. Mirem-s’ho pel cantó positiu: l’afer hagués esclatat tard o d’hora (abans del 9 de novembre, això segur) i la reacció de l’ex-president desactiva la traca final que estava curosament preparada contra nosaltres. Des d’aquesta òptica, la confessió de Pujol es pot entendre com un servei al país. Un servei a destemps, posant al descobert una conducta reprovable i desdient una trajectòria que crèiem més íntegra, però un servei, al cap i a la fi, que caldrà tenir-ho en compte quan se’n faci un judici més equilibrat. O és que hem de regatejar a partir d’ara el brillant full de serveis de Pujol al país?

[Imatge: Vilaweb]

 

Sabates noves

Bé, ja tenim el nou administrador dels blocs de Vilaweb. Algú l’ha comparat amb un canvi de casa, una casa més gran, més confortable, amb artificis de darrera tecnologia, on hem pogut decidir el color de les parets i la situació dels mobles.

Jo, de resultes del meu primer contacte amb aquesta nova andròmina, més aviat faria el símil d’unes sabates noves: són les que m’agraden, he pogut triar el model, són del meu número, estan destinades a durar anys… però m’apreten precisament perquè són noves.

La meva poca expertesa amb tot el que tingui a veure amb fenòmens informàtics i virals és ben coneguda de qui tingui l’humor de seguir-me en aquest bloc. Poc sorprendrà, doncs, que hagi quedat una mica abrumat en aquest festival d’opcions de posar, treure i recol·locar categories, enllaços, comentaris, imatges o coloraines diverses, però entre la pròpia intuïció, l’anar provant i la inestimable ajuda de Vilaweb, en forma de suport escrit i videos explicatius, me’n sortiré.

Tot i així, hi ha aspectes d’aquesta nova fesomia dels blocs que no m’acaben de convèncer. Espero que en aquest cas, les sabates no apretin per sempre més. Un exemple són les estadístiques: algú les entén al cent per cent? (No em refereixo al fet d’estar en anglès, obstacle perfectament superable). Segons aquestes estadístiques, les visites m’han baixat un 90 % en una setmana. No crec que això sigui degut a la inactivitat del bloc. Potser l’explicació rau en què ara accedir a qualsevol bloc és més dificultós: l’enllaç et remet a la pàgina genèrica dels blocs, on t’has d’entretenir a buscar-ne un a partir de la seva lletra inicial.

Tota mudança, tornant al símil immobiliari, comporta maldecaps. És d’esperar que amb el temps anem digerint tanta novetat, ens hi anem adaptant i es vagin pulint algunes arestes, i que els blocs de Vilaweb tornin al nivell d’excel·lència d’abans del 18 de juliol (no hi havia cap altre dia per fer el canvi?).

[Imatge: www.sabaterianadal.com]