Rubalcaba, i que no se’n parli més

L’expectativa d’unes primàries a cal PSOE entre Rubalcaba i Chacón han quedat tallades d’arrel amb la renúncia de la segona a concórrer-hi i amb la designació “a dit” del primer per part de Zapatero. Roma locuta, causa finita. En nom de la unitat, del pragmatisme, del que sigui, el veterà partit espanyol cau, una vegada més, en els també veterans vicis dels grans partits: por al debat, por a la confrontació de projectes, por a la sobirania dels militants. Han tornat a guanyar les maniobres de palau i les confabulacions de passadís (fixeu-vos que la renúncia de la nova Carmen de España i la consagració de Rubalcaba s’han produït de forma successiva i perfectament planificada).

Em pregunto: el que ha passat al si del PSOE difereix gaire del dedazo d’Aznar en el seu dia? Va elegir com a successor Rajoy enfront de Rato i no sé quin altre. Tothom va obeir sense protestar. El que es mou no surt a la foto. Ara, el polític del talante ha fet més o menys el mateix. La partitocràcia: això és el que cal canviar de la política, catalana o espanyola. Estarà en el full de ruta dels nostres intrèpits “indignats”?