Vacances a Titerogakaet (i 4: el taxista de Tías)

La capital de Lanzarote, Arrecife, ofereix alguns punts d’interès, com la Charca (una mena de mar interior, ple de barquetes de pescadors) i el castell de San Gabriel, al qual s’accedeix pel pont de Las Bolas (a la imatge; les boles són d’un canó, per si no queda clar). La tarda d’aquella dia la passo a la platja de Guacimeta. Que què té d’especial? Doncs que està a tocar, literalment, de l’aeroport. La gràcia és que cada ics minuts no pots evitar aixecar el cap per veure com els avions es disposen a aterrar a cent metres sobre el nivell del mar.

Encara que pedres, camells, cactus, platges i avions han complert amb escreix la seva obligació d’entretenir-me, la meva estada a Lanzarote encara em reserva una distracció. El darrer dia tinc l’oportunitat de bussejar breument a la piscina dels apartaments, cosa que no havia fet en ma vida. Carregant un pesat equip compost per una mena d’armilla, unes ulleres i una bombona d’oxigen, i convenientment vigilat per un expert, em mantinc alguns minuts sota l’aigua… a dos metres de profunditat! Tota una aventura, i de franc: es tracta d’una promoció als turistes d’una escola de submarinisme.

Un taxista marxós i simpàtic (cosa rara) em trasllada a l’aeroport pel vol de tornada. Potser té aquest caràcter perquè és un taxista de Tías, com ell mateix s’encarrega de recordar-me. Per qui no ho sàpiga, que suposo que és la majoria, Tías és el nom del municipi on prenc el taxi i això explica el penós joc de paraules que encapçala aquest apunt. Potser les meves muses continuen de vacances. Jo, ja no.