Juan Antonio

Trobo absolutament fora de lloc els ditirambes que està rebent la figura de Samaranch amb motiu de la seva desaparició. Considero igualment exagerat el tractament informatiu de la notícia. Sense anar més lluny, un dels canals de “la nostra” ha estat transmetent ¡en directe! el funeral a la catedral de Barcelona.

Que Juan Antonio Samaranch era algú important, d’acord. Que la seva actuació va ser decisiva perquè Barcelona aconseguís els Jocs Olímpics també s’ha de reconèixer. Però, si us plau, que es digui tot. Que no s’amagui vergonyantment el seu passat com a alt càrrec franquista (no havíem quedat que era tan important la memòra històrica?), que se’ns recordi que Samaranch sempre va ser un obstacle per a les seleccions esportives catalanes i que es posi més de manifest que en el seu moment va trair (sí, sí, la paraula és correcta) els ideals de Coubertin, introduint la professionalització i la comercialització més descarades en els Jocs Olímpics.

Que es digui tot. Quan una persona mor es mereix tots els respectes, òbviament, però el primer respecte és a la veritat. I la veritat és que la vida de Juan Antonio (es feia dir així) Samaranch va estar plena de llums i ombres.