Esport + droga = embolica que fa fort

Arran de la publicació d’una foto del nedador Michael Phelps, guanyador de no sé quantes medalles a Pequín, fumant marihuana amb una pipa d’aigua (es veu que també es pot fer així), hem assistit a la ja tradicional i hipòcrita esquinçada de vestits dels de sempre: que si és un mal exemple, que si ha decebut molts nens (?), que se l’ha de castigar contundenment, que se li han de retirar els ajuts…

No deu haver resultat gaire convincent aquesta reacció tambour battant, perquè, segons informa la premsa, totes les enquestes obertes a Internet donen el seu suport, en major o menor grau, al nedador. Ben fet. La societat comença a estar tipa de tanta doble moral: un esportista pot fer el què vulgui a la seva vida privada, i si el que ha fet és un mal exemple per la joventut, què no s’hauria de fer amb les contínues mostres de violència, física o verbal, que veiem quotidianament als estadis i camps de futbol?

Drogues més perilloses circulen alegrement per tot el món sense que es faci prou per evitar-ho, però quan apareix un esportista famós fumant marihuana o un porro, llavors el posem a la picota. No és fàcil ser coherent amb aquest tema: l’Avui informa, al costat de la notícia sobre la sanció a Phelps, que una coneguda marca de cervesa (una droga, suau i socialment acceptada, però una droga al cap i a la fi) patrocinarà el Campionat Europeu d’Atletisme que se celebrarà a Barcelona l’any que ve. Serà cervesa “sense” o “amb”?