A qui li toca rentar els plats?

Si una cosa caracteritza a les esquerres és la tendència a regular-ho tot, fins a envair aspectes referits a l’àmbit més personal dels ciutadans. La darrera prova, i no serà l’última, són les reformes que el govern vol introduir al Codi Civil. Les més aparatoses (i conegudes) són l’obligació dels pares de fills adoptats a dir-los-ho quan aquests compleixen 12 anys, l’equiparació de la infidelitat matrimonial a la poligamia i la institucionalització del repartiment equitatiu de les feines de la llar.

La primera reforma afecta un tema molt delicat que sembla que s’aborda amb la més gran de les lleugereses. Deixem-ho aquí. La segona no hi ha per on agafar-la. La tercera reforma és on més clarament es fa palesa la invasió de la privacitat de les persones a què feia referència. Quina necessitat hi ha de declarar l’obligatorietat de partir-se les feines de la casa? S’han de distribuir feines senceres (planxar, rentar, canviar bolquers…) o bé s’han de partir al 50 % cada feina? Els fills en edat crescudeta han d’ajudar, és clar. Ho diu la llei, però? Què passa si hi ha servei domèstic, vulgarment dit chacha? Qui controlarà les feines? Posaran un circuït tancat que ho gravi tot?

Ja sé que són preguntes portades a l’absurd sobre un tema seriós que no admet discussió, però el plantejament legal que se’n fa porta a fer-les. Si no, mireu com ho titula el digital grogós E-notícies: “Els homes hauran de rentar plats per llei”. Un dels comentaris de la notícia fa: “ni Stalin en els seus millors temps ho hagués fet millor”. Els altres 58 comentaris són per l’estil.

Ens estem passant tots de rosca.