Que no ens toquin els “castells”

La "cessió" del castell de Montjuïc a Barcelona, d’actualitat aquests dies, em recorda una anècdota familiar. Ja fa anys que per la televisió van emetre un programa (devia ser un reportatge històric) on es deia que cap els anys seixanta el dictador Franco va fer una visita a Barcelona, en el transcurs de la qual va fer cessió del castell de Montjuïc a la ciutat. Al sentir això, la meva tieta va contestar, sense pensar-s’ho ni un moment:

– que ens cedeix el castell? però si ja era nostre!

Aquesta reacció espontània va ser molt indicativa de la manera de pensar d’una part molt important de la nostra societat, persones que com la meva tieta no han estat mai implicades en cap tipus d’activisme o de militància polítics de cap signe.

Moltes vegades quan parlem o debatem qüestions relacionades amb la identitat i el futur de la nostra nació, cometem l’error de pensar que només impliquen una minoria compromesa i ideològicament conscienciada, i a vegades oblidem una gran massa social que també reacciona quan li toquen els "castells".

Per cert, a l’esmentada fortalesa barcelonina, novament cedida pels de sempre (gràcies, senyor talante), hi continuarà onejant la bandera espanyola. Un altre detall al ròssec de greuges nacionals.