Aniversari… feliç?

Retorno al meu bloc després d’estar-ne absent uns dies, per viatge.

Dimecres 25 va ser un dia d’aniversaris: un de feliç (?), el meu (feia 50 anys, ja); un altre, gens (els 300 anys de la batalla d’Almansa).

L’aniversari de l’inici de l’ocupació felipista de la nostra nació em va agafar, curiosament, a Andorra, únic país que sempre ha gaudit d’un notable grau d’independència política.

La data coincideix en un moment convuls però també fascinant per al nostre territori: el tancament dels repetidors de TV3, de moment fallit, les expectatives electorals de les forces nacionalistes i sobiranistes catalanes el proper 27 de maig, el brainstorming de reflexions i propostes sobre el nostre futur político-institucional (Hèctor López Bofill, Alfons López Mena…) i cultural (Patrícia Gabancho)… 

"Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança", diu la dita. Ara fa tres segles d’aquells fets. El mal continua. Però també continua la voluntat de ser, la il·lusió, la lluita… Mai com ara s’havia parlat tant desacomplexadament del nostre futur, mai s’havien obert tants ulls com ara, mai com ara els vents de la història havien bufat tant al nostre favor…

Potser aviat el 25 d’abril serà només un aniversari feliç (el meu) i un aniversari a arraconar als llibres d’història (el de l’ocupació de la nostra nació). Llavors no m’importarà complir anys…