Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Dia 2. Només volíem votar

No em puc treure del cap les imatges d’ahir, n’hi ha centenars. No em puc treure del cap la brutalitat de la policia espanyola contra gent normal que només pretenia exercir un dret fonamental: votar. 893 ferits, darreres xifres oficials. Aquests ferits són una VERGONYA en un estat de dret. Recordeu això: Europa, S. XXI, 2017, democràcia. Ahir no va semblar que fossim ni a Europa, ni al s. XXI ni en democràcia.

Les ferides que van fer ahir a tanta gent pacífica, són ferides que porto al cor, que portem tots al cor. Necessitarem molt temps per recuperar-nos i no les oblidarem mai.

Tot i això, més de dos milions de persones van sortir a votar. Al meu poble, Móra d’Ebre, 1802 votants / sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30. Vam haver de tancar portes a les 5 per avís que venia la PN. Van atacar (sí, atacar) al poble del costat i van entrar a l’entrada del nostre poble (més avall deixo un vídeo on es veu com els estavem esperant). Suposo que buscaven l’efecte de la por a primera hora per a què la gent no anés a votar, però hi van anar molts. Molts del Sí i també del No. S’havia de ser valent i demòcrata per anar a votar ahir i molts que no hi pensàven anar, hi van acabar anant veient les imatges. Molt feliç dels 1662 vots del Sí, i també dels 103 del No que, a pesar de totes les amenaces, van anar a votar #civisme #democràcia.

Una dona de parla castellana va venir a votar a primera hora en veure els fets que passaven a altres llocs, dient que això era pitjor que quan Franco. Estava indignada. Jo també estic indignada. Molt indignada. Ràbia i impotència per tot el que ha passat, pels centenars de ferits, pel patiment i tensió que vam viure la jornada d’ahir. Pensem-hi: ciutadans normals protegint el vot, protegint les urnes, protegint la dignitat d’un poble que vol exercir el seu dret. No ho oblidarem mai això.

En un moment de primera hora de la tarda, vaig escapar-me al lavabo a buscar un endoll per carregar el mòbil. Hi havia una altra noia que usava l’endoll a la porta del costat. Mirava el mòbil i li quèia una llàgrima. Ens vam mirar un moment, eren les 4 de la tarda i sabiem que hi havia 500 ferits per tota Catalunya. No ens va caler dir res.

Vídeo de Cadena SER Móra d’Ebre: unes 500 persones concentrades davant el local de votació. Les 7 de la tarda. La PN han entrat a Móra la Nova (poble del costat) i estan venint (sembla). Surt una gralla (Ferran) i toca els segadors. Les urnes ja estan protegides en un altre lloc. 

Aturada a les 12h d’avui davant l’institut.

Aquest matí a primera hora tenia classe amb 2n de bat. Molts d’ells estàven ahir al col·legi electoral i també s’hi van estar tot el dia. Alguns havien vingut també de matinada acompanyant pares i germans. Han volgut parlar una mica del tema majoritàriament, explicàven què havia passat al seu poble. Han expressat els seus sentiments i les seues pors. Un preguntava si això era el pitjor que podia fer l’estat o el pitjor estava per venir. No he pogut contestar, clar (potser això). Ningú ho sap. Parlant amb ells hem arribat a la conclusió que el que pretenien era que ens espantéssim i no anéssim a votar. I van aconseguir l’efecte contrari. La gent va mantenir-se ferma, valenta, decidida a votar, amb cues llarguíssimes des de primera hora.

Entre anècdotes, els explicava les paraules de suport d’una amiga que m’escrivia preocupada des de Kansas . Fa més de vint-i-cinc anys que ens parlem i escrivim en castellà, ella és professora d’aquesta llengua. Ahir em va escriure en anglès, em va dir que amb tot el que estava passant no trobava correcte escriurem en español. I mentre ho explicava m’han sortit les llàgrimes, totes les que ahir no vaig vessar.

Sí, dignitat és la primera paraula que em surt si penso en ahir. Dignitat d’un poble, dignitat d’un país, dignitat dels seus dirigents enfront un estat indigne. Mai no oblidarem el que va passar ahir, mai no voldrem formar part d’un estat que ens tracti així i que menteix reiteradament (el vídeo que desmunta en dos minuts totes les mentides de Rajoy sobre l’1-O).

I demà: ATURADA GENERAL!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent