Dia 16: detenció dels Jordis
Un cap de setmana llarg va donar pas a dilluns 16 amb una cita important. Una altra vegada el major Trapero, cap dels Mossos, i Cuixart i Sànchez, presidents d’Òmnium i ANC respectivament, són cridats a anar a Madrid a declarar. Ja ho havien fet uns dies enrere i havien sortit lliures. S’esperava que passés el mateix (almenys jo m’ho esperava).
A les 18h sortia la notícia que Trapero quedava en llibertat, però li retiraven el passaport. Alleujament general, però certa indignació pel fet d’haver d’anar a declarar una altra vegada. A les 21h i pocs minuts saltava la bomba: Cuixart i Sànchez, presos polítics a l’Europa del 2017 per una mobilització pacífica. El repic d’atuells va ressonar amb força a les 22h per tot el país en una primera acció improvisada.
Al dia següent es va organitzar una concentració amb espelmes a Barcelona i a la resta del país. A Móra d’Ebre vam quedar a la plaça de baix, davant davant l’ajuntament. Molta gent per haver-ho convocat a les 18h i tenint en compte que a les 20 les botigues estan obertes encara i Móra és un poble amb molts botiguers.
Vam acabar deixant espelmes a la porta de l’ajuntament demanant la llibertat per als Jordis. I es van crear etiquetes: #LlibertatJordis #LlibertatCuixartSànchez #Llibertatpresospolítics.
INDIGNACIÓ, seria la paraula del que sento. Ells, mentrestant, que ja oloraven que potser els privarien de llibertat, van gravar uns vídeos per si (allò que era impensable) passava.
Fa molts anys que sóc sòcia d’Òmnium, “en defensa da la llengua, la cultura i el país”. El meu pare també ho va ser. Ell va transmetre’m els valors que defensa l’entitat. Una entitat que va sorgir en ple franquisme i que, amb alts i baixos, s’ha mantingut fins avui. Modestament, penso que la presidència de la tristament traspassada fa poc més de vint mesos, Muriel Casals, va donar un nou impuls a la entitat, i va ser la inspiradora de la revolució dels somriures des del 2010 i fins avui. Jordi Cuixart n’és el successor i continua en la mateixa línia encetada. Té un fill de pocs mesos; la seua família deu patir molt, per molta idea que tinguessin que allò podia passar. Ell també deu patir, encara que ens envia missatges de serenor.
Sóc també voluntària de l’ANC. L’entitat, que va sorgir el 2012, és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. És una entitat transversal sense participació de cap partit polític. Carme Forcadell, ara presidenta del Parlament, amb molt coratge i força va presidir l’entitat que va passar a tenir en poc temps més de 80.000 socis i col·laboradors. Si alguna cosa defineix Forcadell és la tenacitat i la persistència, i la independència de Catalunya és el seu punt prioritari. Jordi Sánchez n’és el successor. També pacifista, també determinat per la independència, ara també a la presó injustament.
Dissabte es preveu una gran concentració per demanar la seua llibertat. Divendres es va fer una petita acció simbòlica de retirada de diners en efectiu dels caixers dels cinc bancs principals. Són moments de lluitar tots un mica per a aconseguir grans coses. Ningú va dir que fos fàcil, però entre tots ho aconseguirem.
“Si tu l’estires fort per aquí, i jo l’estiro fort per allà, segur que tomba, tomba tomba, ben corcada deu ser ja”.