Les aigües turbulentes

Tinc molts records infantils del dia de Reis, m’imagino que com tothom. Alguns ja els he explicat altres anys en aquest bloc. M’ha vingut a la memòria, veient per televisió els comerços plens de gent “perquè vénen els Reis” que quan Jo era petit ja pensava en això. A Barcelona hi havia, just davant de casa meva, una jugueteria i el que em preocupava era la por que devien passer, creia jo, els dependents quan els entraven a la botiga els Reis o els seus patges.

I és que quan jo era petit els Reis d’Orient feien por, donaven respecte, infonien autoritat. Això multiplicava la sensació de màgia, de misteri, d’excepcionalitat que tot el fenomen real transmetia. Avui las coses han canviat a pitjor. La figura del tres Mags d’Orient ha patit els darrers anys un procés de banalització i ordinariesa. Disfressats de forma cutre, llançant caramels, oferint entrevistes als mitjans de comunicació… Si algun nen té la sort avui en dia de viure aquesta nit màgica amb ill.lusió i nervis és ben bé una excepció. Arribats a aquest punt, poc importa entrar a polemitzar sobre les pintoresques decisions que alguns ajuntaments han pres els darrers anys sobre diferents aspectes de les cavalcades, en nom de la sacrosanta correcció política, inclosa la forçada inclusió de reines. Que facin el que els doni la gana: ja no sóc un nen, estic de tornada de tot i la jogueteria de davant de casa fa anys que va tancar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!