Les aigües turbulentes

Ja circulen trens TGV silenciosos. Entenguem-nos: fan el mateix soroll quan passen, com una exhalació, per camps i túnels però dins els vagons està estríctament controlada quan no prohibida qualsevol font sonora. Mòbils apagats, interdides les criatures fins els 14 anys, fora música ambiental, fora pel·lícules… tot acompanyat d’una llum tènue.

M’adhereixo a la iniciativa. Alguns l’han criticada per fer-ne un gra massa, d’això de limitar xerrameques, sons, musiquetes tecnològiques o crits de la canalla. Jo crec que, justament, el que fa falta a la nostra societat és posar més límits a la denominada “contaminació acústica”. Potser en el món actual ja hi estem acostumats al soroll, que de tant sentir-lo ja no el sentim, si se’m permet el joc de paraules, però es miri com es miri molts dels sons i sorolls que ens rodegen no tenen res de natural. A excepció, potser, dels crits dels infants, tot i que em pregunto si ells no fan altra cosa que imitar el que veuen (i senten) dels adults.

Ja es pot anar en tren (no recordo entre quines ciutats) de forma silenciosa. Al·leluia. Ja només falta que treguin la música ambiental dels centres comercials, que abaixin el volum dels anuncis de la tele, que controlin els vats de so de les festes majors, que vagin en retirada els cotxes i les motos dels centres de les ciutats (començant per clàxons i equips de so), que la gent parli normal a cafeteries i restaurants (això serà especialment difícil), que els cinemes (els que queden) no et deixin els timpans en fase pre-agònica, que…

[Imatge: www.escolaverda.ad]