Les aigües turbulentes

Als internautes que hagin tingut l’amabilitat de llegir el meu apunt “El Segre i Lleida (Jordi Martí for alcalde)”, exactament 37 a dia d’avui, els haurà quedat la sensació de que vaig en direcció contrària respecte al corrent majoritari. En part sí, però voldria aclarir alguns punts.

Efectivament, la iniciativa digital d’apuntar-se a les primàries del PSC a Barcelona per fer triomfar Jordi Martí, candidat enfrontat a la cúpula del partit i proper a les tesis sobiranistes, ha tingut un inesperat eco a la xarxa, d’on va sortir la idea, i una molt bona acollida en l’opinió. La reacció de l’aparell del PSC, que no ha estat a l’alçada d’aquest moviment tàctic, ho corrobora.

Des d’un punt de vista sobiranista, la jugada és bona i està aconseguint els efectes desitjats: fer palès el múscul independentista i caçar el PSC a contrapeu. Si només és això, hi estic plenament d’acord. Malgrat això, em reafirmo en la idea de que el mitjà triat per aconseguir-ho, l’oportunitat que donen unes primàries obertes d’un partit, suposen una desnaturalització d’aquestes. S’ha parlat de “trolejar” les primàries. No ho sé, jo no domino les metàfores informàtiques. Potser més aviat s’hauria de parlar d’una OPA hostil de l’independentisme contra un partit que no ho és i amb uns mitjans que tampoc són els correctes. Ho repeteixo de nou: el que em sembla un error és que gent que no forma part d’un partit pugui decidir sobre els seus candidats sense més preu que un euro i signar una ambígua declaració política que no compromet a res més.

Sé que en aquest tema estic al marge de l’opinió generalitzada però és el que penso. Un altre argument que se m’ocorre per qüestionar la idea: si Martí guanya les primàries, i d’això no en dubto, l’únic que s’aconseguirà és que el PSC tregui a les municipals de Barcelona millors resultats que els que hagués obtingut amb, posem per cas, Laia Bonet, o sobretot Collboni. Convergència i Esquerra estaran contentíssimes, és clar.

[Imatge: www.directe.cat]