Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Dijous Gras

0
Avui va de records. A la meva infantesa barcelonina no existia el Carnaval: estava prohibit. L’únic dia especial d’aquest període previ a la Quaresma era el Dijous Gras, un dels pocs dies de l’any escolar en que no fèiem classe per la tarda, sinó una mena de festa al pati, on berenàvem un entrepà de truita, botifarra d’ou i una cocacola. En el context de l’època, aquesta modesta celebració era viscuda com un gran esdeveniment que trencava la rutina d’aquells temps tardofranquistes.

Sabíem que s’acostava el Dijous Gras perquè de camí cap a l’escola hi havia una cansaladeria que ho anunciava amb lletres blanques pintades al vidre de l’aparador: Jueves lardero, butifarra de huevo. A mi aquesta frase, amb la seva rima involuntària, sempre em va cridar l’atenció. Les botifarres d’ou per menjar a casa les compràvem, però, en una altra cansaladeria, de nom Pich, al carrer València. El dibuix d’un alegre porquet decorava el paper d’embolicar els excel·lents productes d’aquella botiga, que fa alguns anys va tancar les seves portes.

Avui torna a ser Dijous Gras i no he volgut saltar-me la tradició, de manera que he comprat una botifarra (a la imatge) a Can Domènech, al carrer Apodaca de Tarragona. L’he tastada i és bona. La vida continua.

[Imatge: foto de l’autor]

Publicat dins de Personal | Deixa un comentari