Pols d'estels

Enguany, el Parc Natural del Túria compleix cinc anys. Bon moment per aturar-nos i recapacitar en el que s’ha fet en aquest parc que es troba al costat mateix de la major urbs valenciana, la ciutat de València. Això implica una gran pressió demogràfica i ambiental en un espai natural que segueix el riu des de Pedralba a València de 35 km de longitud i 4480 hectàrees de superfície.En febrer del 2011 la Universitat de València començà a pensar en fer una exposició sobre el Parc Natural del Túria en la que se mostraren els valors ambientals i socioculturals del parc així com també els seus problemes.  A més a més calia reflectir l’activitat que la Universitat de València, l’Oficina Tècnica del Parc i els grups de voluntaris, com per exemple la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, estan realitzant.

Durant aquests mesos personal d’11 departaments de la Universitat han estat treballant en molts diversos temes per a l’exposició. El resultat de tot això ha estat resumit en 24 pannells en els quals han participat 32 autors.

En l’exposició, ara inaugurada al Teatre Antonio Ferrándiz de Paterna, a part de conéixer la fauna del parc, els seus mamífers, aus, crustacis, arbres, plantes, també podem veure, altres temes de l’acció humana sobre l’espai natural com per exemple, el patrimoni de la guerra civil, amb les trinxeres, nius de metralladores, o bé el patrimoni hidràulic, o la química del riu, etc…

Jo he participat en l’exposició amb un pòster, Observem el cel nocturn: la contaminació lumínica, fruit del nostre estudi de la contaminació lumínica del parc que vàrem començar la primavera passada i que encara continuem amb mesures, però també amb campanyes de concenciació en les nou poblacions del parc. En aquest pòster explique les possibles activitats astronòmiques que es poden fer actualment i les que es podrien realitzar amb una millor actuació en contra de l’excessiva il·luminació artificial de les àrees urbanes i residencials i de les activitats industrials que es poden trobar fins i tot dins o a la vora del parc.

El comissari de l’exposició, el professor Ángel Morales, davant de les autoritats, regidors de l’ajuntament de Paterna, el vicerector de Participació i projecció territorial de la Universitat de València, el director del Parc i el director de Medi Natural de la Generalitat Valenciana i el públic assistent, feu un discurs  que acabà dient: “Espere i desitge que aquesta exposició siga un èxit en tots els municipis i que els visitants, ciutadans i autoritats, gaudisquen d’aquesta i valoren la necessitar de protegir i mantindre aquest espai per a les generacions futures.”

Fotos d’ Ángel Morales.

Sico Fons va presentar divendres passat la seua desena obra, el recull de contes “Humors agres”, obra guanyadora del “Premi Soler i Estruch” de narrativa de Castelló de la Ribera, i que ha estat publicada per Edicions del Bullent. La sala de la Casa de la Cultura va acollir els seus lectors i amics així com molt de públic interessat en l’escriptor de Tavernes.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va iniciar l’acte amb unes paraules on, a més de felicitar l’autor, va lloar tota la seua trajectòria i va considerar Sico Fons com una mostra de com están vives les manifestacions culturals en valencià. Va recordar com la portada d’un llibre anterior, “Els crits de la follia” era el quadre de Munch que a ell tant li agrada. Finalment va afirmar que Tavernes sempre estarà al costat de la cultura.

L’editora, Núria Sendra, va recomanar molt els contes, tots amb una entrada amable però que acaben sempre amb un resultat àcid com ja es pot veure a la portada del llibre.

La professora de l’IES Jaume II el Just, Rosa Magraner, va ser l’encarregada de parlar sobre l’obra, una obra que com el seu nom diu, fa “un repàs àcid, punyent i mordaç sobre molts aspectes de la societat actual i on es poden veure retratats, encara que és una obra fictícia, molts personatges que veiem tots els dies en la televisió i la premsa, i fins i tot podem pensar que són algun conegut nostre“, apreciació que va corroborar l’autor, encara que reafirmava no havia pensat amb ningú en concret en cadascú dels 33 relats que conformen l’obra.

Rosa Magraner afirmà que Sico recorre a l’absurd, a relats hiperbòlics, “fem-ho gros i podrem entendre el sentit de la vida. L’autor no dubta a utilitzar, de tant en tant, un argot vulgar o paraules estrangeres (en cursiva, eh!) però també usa un lèxic ric i versàtil.”

Rosa Magraner va llegir una de les narracions curtes de l’obra “per anar fent boqueta” d’allò que els espera als lectors del llibre. El conte triat va ser Confessions d’un idiota, que podeu llegir en línia a la web de l’editorial. De la lectura de Rosa, de veritat que els assistents van gaudir i feren alguna rialleta davant eixe “Idiota” perfectament transcrit al paper per Sico Fons.

A les preguntes del públic, l’autor va dir que usava el recurs de l’humor com a cuirassa protectora de les nostres pors i temors.

“Per què hi ha tant personatges perdedors i decebuts?” li va preguntar una xica de la quarta fila.

“El guanyadors no m’interessen, són idiotes. Els perdedors són literariament més interessants. Són com nosaltres“, contestà Sico.

Rosa Magraner comentà que els contes de Sico Fons li recordaven els contes de Pere Calders o de Quim Monzó. A això, Sico contestà que era justament els contistes que més li agradaven, així com també Sergi Pàmies. Fins i tot va dir que l’havien comparat amb Bukowski, per això de l’humor bandarra.

La presentación de “Humors Agres” va comptar amb l’al·licient de poder escoltar un nou grup musicial de Tavernes: el quartet “So de Sax” format per Josep Castelló Juan (saxo soprano); Fran Grau Picot (saxo alt), David Felis Alberola (saxo tenor) i Miquel Clar Escrivà (saxo baríton).

Van interpretar, entremesclades amb les intervencions literàries, les obres “Vals núm. 2” de la Suite de jazz i “Two guitars” de Sostakovitx, Oblivion d’Astor Piazzolla, “Entertainer” (música de la pel·lícula “El colp”) de Scott Joplin, “Summertime” de Georges Gerswing i “Libertango” d’Astor Piazzolla.

Fotos: Taula de presentació amb Rosa Magraner, l’autor Sico Fons i l’editora Núria Sendra, llibres i el quartet So de Sax. Enric Marco.