Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

10 de gener de 2011
0 comentaris

El cul i la tapa del vàter

ETA ha anunciat un alto el foc “permanent, general i verificable internacionalment”. És una notícia positiva, que cal que sigui valorada com el que és: una petita passa en la direcció desitjable. Malauradament, el govern espanyol no han estat, una vegada més, a l’alçada de les circumstàncies. La seva actitud davant cada gest, petit o gran, que fa el món de l’esquerra abertzale, em recorda l’acudit aquell del cul i la tapa del vàter (*). Mai no estan satisfets amb res. De nou ha sortit el senyor Rubalcaba buscant tres peus al gat o tirant aigua al vi, no fos cas que es desil·lusionés tot aquell sector social (m’hi incloc) desitjós d’una superació definitiva del conflicte basc i esperançat en què aquesta arribi ben aviat. En concret, el delfí (diuen) de Zapatero ha afirmat que “la declaració d’ETA no canvia res”. Com que no? No són capaços de valorar aquest nou pas pel què representa?

Jo ja comprenc que el govern espanyol ha de fer el seu paper i que voldria que el procés s’acabés amb una rèplica del famós quadre Les llances de Velázquez, però resulta que les coses, desgraciadament per tots, no són tan senzilles. I és aquesta complexitat del conflicte nacional basc, llarg i dolorós, la que obliga a ser especialment sensible a cada gest que fa l’altra part en la direcció correcta, sabent trobar-hi un matís positiu. Sensibilitat que sí ha tingut, cal reconèixer-ho, el govern basc de Patxi López. Qui ho ha havia de dir.

[* A sota trobareu l’acudit esmentat, d’altra banda prou conegut]

Diuen que és un botiguer molt tiquis-miquis i que fa perdre la paciència als seus possibles clients a base de preguntar cada detall del producte que li demanen.

Un dia entra un senyor amb la intenció de comprar una llibreta:
– (client) bon dia, voldria una llibreta
– (botiguer) bon dia, com la voldria, gran, petita…?
– m’és igual, només la necessito per fer anotacions…
– la vol normal o apaïsada? amb ratlles o llisa?
– no hi fa res, ja li dic que és per fer anotacions
– i la vol amb les tapes negres, blaves? amb espiral o amb els fulls encolats?
– (una mica emprenyat) li dic que m’és igual, qualsevol llibreta…

En aquests moments interromp la conversa un nou client que entra tot irat a la botiga amb un rotlle de paper de vàter a la mà, mentre s’adreça a crits al botiguer pesat:

– aquest és el rotlle de paper que uso habitualment, ahir li vaig ensenyar el cul i aquella (assenyalant amb el dit) és la tapa del vàter que vull; vol fer el fotut favor de vendre-me-la d’una puta vegada, si us plau?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!