Un embolic en el que hi participen una dona molt decidida, el marit, l’amant (d’ella), la nòvia (d’ell), la germana (de la primera dona), la mare (de l’amant) i el presumpte pare (també de l’amant). L’amant fuig de la dona perquè estima la nòvia i per recuperar-lo (l’amant) se l’endu a les Canàries, on viu la
L’escena. Un jove urbanita, que habita en una estranya casa blanca i sense mobles, es posa de bon matí una camisa neta que quan arriba la nit encara està immaculada i perfumada. El missatge. Com Isabel la Catòlica, no cal canviar-se mai de camisa si te la rentes amb el detergent publicitat, gràcies a unes
Ahir, jornada de portes obertes a l’antiga Plaça de Toros de Tarragona, que ha estat remodelada per convertir-la en un espai multidisciplinar (esdeveniments culturals, esportius, musicals…). La Diputació de Tarragona, propietària de l’equipament, s’ha gastat un fotral de milions d’euros per transformar-lo, tot instal·lant un sostre retràctil, una mena de tapa d’olla a vapor, per
Acabo aquesta sèrie de llargs articles sobre les dificultats per aconseguir una única candidatura independentista a les properes eleccions al Parlament. Han estat un conjunt de reflexions personals, sense guió previ, sobre l’estat de la qüestió, la necessitat o no de la unitat, i com i amb qui aconseguir-la. Per cert, agraeixo els comentaris que
El procés per arribar a un acord entre les diverses ofertes independentistes segueix el seu curs en ple agost, mes de presumpta sequera informativa. El temps corre inexorable i telèfons i correus electrònics van molt calents. Anotem la missiva de Joan Carretero a altres dos Joans (Puigcercós i Laporta) instant-los a asseure’s i parlar, i
Ahir ens havíem quedat en les relacions Laporta-Carretero i les seves respectives propostes. Laporta, potser un xic precipitadament, es va considerar des d’un primer moment “moralment reagrupat” (o “reagrupat d’esperit”, ara no recordo). Carretero, per la seva banda, sempre va assegurar que Reagrupament tenia les portes ben obertes per al president del Barça o qualsevol
No veig que Esquerra, partit de l’establishment (del subsistema autonòmic, com diu l’amic Renyer), s’avingui a negociar una candidatura amb les altres tres forces que es proclamen independentistes. Hi ha una raó de pes: d’Esquerra en sabem el seu pes específic, a partir de les darreres eleccions; les tres noves ofertes són verges en aquest
Davant la diversitat d’ofertes obertament independentistes per a les properes eleccions catalanes, s’estan multiplicant en els darrers dies els clams, els reclams, les exigències, fins i tot les súpliques, d’una unitat electoral, s’entén que en una sola candidatura. Algú fins i tot ha instat tancar un representant de cada força en una habitació i tenir-los a pa i aigua fins que
El segon dia d’estada a les altures aragoneses el dedico a pujar al Monte Larrón. El que sembla una petita caminada es transforma en una ascensió que dura dues hores i mitja. És un camí que va pujant en zig-zag, amb un itinerari molt ben indicat amb dues ratlles, blanca i groga. A pesar de