Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

4 d'agost de 2010
0 comentaris

Unitat independentista? Això és molt fàcil de dir (3)

Ahir ens havíem quedat en les relacions Laporta-Carretero i les seves respectives propostes. Laporta, potser un xic precipitadament, es va considerar des d’un primer moment “moralment reagrupat” (o “reagrupat d’esperit”, ara no recordo). Carretero, per la seva banda, sempre va assegurar que Reagrupament tenia les portes ben obertes per al president del Barça o qualsevol altre, però també que no s’encantarien per ningú, i així ha estat. Ara els papers semblen haver-se intercanviat: Solidaritat Catalana ha obert les portes a tothom, convocant-los a elegir candidats democràticament el proper 4 de setembre. Per la seva part, és Reagrupament qui cada dia que passa es torna més “moralment” i efectivament de Solidaritat Catalana: el degoteig de noms propis o d’afiliats anònims que es passen a l’engrescadora proposta de Laporta, Tena i Uriel no para. Avui mateix, han estat Toni Strubell i un grup del Berguedà, ahir gent de les Terres de l’Ebre, demà…?

Detinguem-nos una mica en Solidaritat. És la darrera proposta en sortir a la llum pública i és la que té més trumfos, crec jo: si cada u va per la seva banda, guanyarà amb claredat; si decideixen cabalment anar tots junts, liderarà l’experiència. En el seu DAFO particular, a la “F” de fortalesa hi trobem un líder discutit però indiscutible (Joan Laporta), un organitzador rigorós (López Tena) i un jove ideòleg amb molta mili (Uriel Bertran); també trobem un plantejament molt senzill: crida a partits o particulars a formar quatre candidatures electorals votades per tothom, de baix a dalt com diuen ells, que duguin al Parlament la proclamació de l’estat català i la celebració d’un referèndum abans de quatre anys, sense més històries; per últim, hi trobem una confluència de sensibilitats polítiques: dos dels seus promotors provenen de Convergència i Esquerra, i posteriorment se’ls ha afegit un important càrrec de l’òrbita d’Iniciativa. El handicap de la proposta? Llançar-se a l’arena dels esdeveniments una mica tard i amb l’agost pel mig.

Solidaritat Catalana (el nom evoca aquella altra experiència triomfant de catalanistes, republicans i carlins) ja va advertir en un primer moment que no entraria en el joc d’una negociació amb altres ofertes si es basava en un intercanvi de llocs a la llista com si fossin cromos. Desgraciadament, ha tardat ben poc a desdir-se de tan benevolent intenció, perque sembla ser que ha ofert a Reagrupament els caps de llista de Girona i Lleida. No cal plantejar-ho així. N’hi haurà prou que el metge de Puigcerdà i l’alcalde de Rosselló s’afiliïn a Solidaritat perquè els votin massivament el proper 4 de setembre: el resultat serà el mateix. Per cert, en una reacció molt pròpia de Carretero, aquest ha assegurat no tenir constància de l’oferta, senyal inequívoc de que no la veu amb bons ulls. Seguirà l’estira-i-arronsa.

(continuarà)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!