Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

23 d'abril de 2010
1 comentari

Sant Jordi 2010: llibres, roses i amics

El cel amenaçava pluja però, llevat d’unes gotes imperceptibles, el temps ha respectat el Sant Jordi d’enguany, tant a Tarragona com a Reus. Perquè aquest any m’he repartit la festa entre les dues ciutats.

El matí he recorregut la Rambla de dalt a baix. Una gernació fluïa entre punts de venda de roses (a vessar), parades de llibreries (no moltes) i de tot tipus d’associacions, ONG i partits (cada vegada més nombrosos; calen?). M’he aturat a la parada de l’Agrupament Escola Alverna, on he adquirit dues roses i un llibre-conte que han editat i m’he interessat per la situació actual d’aquesta entitat, molt significativa en una època de la meva vida. Més tard m’he aturat a la Llibreria La Capona, amb la intenció d’adquirir Això del català, d’Albert Pla, però ja s’havia esgotat. He optat per comprar Anticatalanisme i antisionisme, avui, de l’amic i company blocaire Jaume Renyer. Entre la gentada, m’he trobat el també amic Joan que, animal polític com és, no ha tardat ni trenta segons a portar la conversa cap el seu tema predilecte.

Tarda a Reus. El primer Sant Jordi de la meva vida a la capital ganxeta. Objectiu primer, comprar un altre llibre, L’evangeli de la sal, de l’encara més amic Vicenç Vernet. He participat en la seva elaboració i me l’ha dedicat gentilment. A la caseta on els autors locals signaven els seus llibres he coincidit amb la regidora Empar Pont, que m’ha estampat dos petons com només ella sap fer, i amb el president Benach, que també s’ha apuntat, com tots, al costum de treure un llibre el 23 d’abril. Passejada, entre empentes i a pas de tortuga, per la Plaça Mercadal i els carrers adjacents. Més amics saludats: el Xavier, de l’Associació de Minusvàlids, l’Aurelio, el Miquel i el Jordi (felicitació mútua), de l’H2O, i l’Iñaki, d’Esquerra Unida i Alternativa.

Reus estava esplèndida, preparant-se per la cita electoral de diumenge. Publicitat, fulletons, samarretes, pins…, urnes per votar anticipadament i ambient de festa ciutadana. Els reusencs tindran l’oportunitat de pronunciar-se, ni que sigui extraoficialment, pel futur de Catalunya. Trobo encertadíssim el lema de campanya que han escollit, animant a votar: “tant sí, com no, vota”. Mentrestant, Tarragona s’ho segueix rumiant, somorta en les seves ínfules de capital. Cada terra fa sa guerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!