Quan el nostre personatge va néixer, el nom de Jaume era nou al Casal de Barcelona. El Llibre dels feits ens explica la raó de perquè li fou imposat aquest nom: “E [nostre mare] féu fer dotze candeles totes d’un pes e d’una granea, a féu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles
Avui és Santa Eulàlia, la patrona de la meva ciutat, Barcelona. Sembla que tot i tothom s’hagi posat d’acord per "celebrar-ho". Mireu, si no, la premsa d’avui mateix: – el congrés dels mòbils dispara el preu dels hotels: una habitació normaleta a l’Eixample, 700 € la nit – vaga dels conductors d’autobús (els reis dels mambo) per
En el post del dia 1 prometia la publicació d’una foto meva habillat amb el fes marroquí. A diferència de Rodríguez Zapatero, jo sí compleixo els meus compromisos i aquí la teniu.
El Consell General dels Pirineus Orientals, organisme equivalent a una Diputació Provincial a la Catalunya Nord, ha aprovat una norma de reconeixement del català. Es contra del que han dit els ploramiques habituals, es tracta d’un text altament significatiu, si tenim en compte el tarannà de l’estat francès en matèria lingüística: – reconeix oficialment el
La proposta electoral del PSOE d’Andalusia de programar classes de català, basc i gallec a les escoles d’aquella comunitat és, en principi, una bona notícia. La barroera reacció del públic en un mítin del PP, quan van preguntar-ne l’opinió a Rajoy, confirma aquesta impressió de que la idea socialista no va mal encaminada. Malhauradament, el senyor
El passat 31 de gener es van complir 125 anys de l’arribada del tren a Valls. Amb tal motiu, l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp ha organitzat una interessant exposició al Museu de Valls, que recomano vivament. S’hi poden veure fotos antigues d’estacions i trens, a l’època d’esplendor d’aquest mitjà de transport
Un any més els carrers de Tarragona van viure la rua. Res d’extraordinari, una mica el de sempre: rengleres de gent de totes les edats ballant d’esma, músiques ensordidores, focus potents i encegadors… però poc enginy i poca crítica sociopolítica. Definitivament, el Carnaval ja no és el que era. Del conjunt de la desfilada, va destacar la
[He triat aquest fragment perquè té com escenari Tarragona i, concretament, la casa de Pere Martell on es decideix la conquesta de Mallorca] “47. E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya,
Tot evoluciona, també el Carnestoltes. El que va començar essent una iniciativa popular d’una societat delerosa d’uns dies de disbauxa, previs als rigors quaresmals (rigors que s’estenien a la resta de l’any, de fet) ha acabat convertint-se en una interminable successió d’actes rutinaris organitzats i controlats per l’autoritat competent i patrocinats pels més variats interessos econòmics. Em