Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 d'octubre de 2007
0 comentaris

“Se me fue la olla pero mucho”

L’agressió a una noia equatoriana, d’actualitat des d’ahir, és una d’aquelles notícies que donen molt de suc. Mireu, si no:

1) Un fet que, presumiblement i per desgràcia, es produeix amb una certa freqüència, salta a l’actualitat en minuts gràcies a les imatges enregistrades per les càmeres del tren. A partir d’aquí, mobilització general de mitjans de comunicació, administració i fins i tot el govern equatorià. You Tube power. Si no hi ha imatge, no hi ha notícia, si no hi ha notícia, no ha passat res. Tant de bo tots els fets similars a aquests gaudissin de més notorietat: potser seria la manera d’evitar-los.

2) Tothom s’erigeix en jutge del cas, a partir d’una curta filmació sense so i sense coneixement de les circumstàncies exactes en què va transcórrer l’agressió. Naturalment, l’opinió pública ja ha condemnat el noi, sense possibilitat de defensa ni dret a la presumpció d’innocència. Una mica com l’episodi de la comissaria dels mossos, recordeu?

3) El desgraciat incident ha permès comprovar, una vegada més, el funcionament de la maquinària judicial espanyola: el jutge ha de deixar en llibertat el noi perquè no hi ha fiscal de guàrdia que pugui fer l’acusació formal; davant el rebombori creat, ha de comparèixer el ministre de la cosa dient que sí, que s’ordenaria de nou la detenció… que no s’ha pogut dur a terme perquè la petició del fiscal ha arribat a les 15:40 i els jutjats tanquen a les 15:00 (!). Era un poema veure aquest vespre el protagonista de la història (a qui se le fue la olla pero mucho) prenent-se tranquil·lament una cervesa al bar del poble.

4) La presència in person de la ministra d’Afers Exteriors d’Equador, país d’origen de la víctima, fa témer una utilització demagògica del cas, atès el populisme de l’actual govern equatorià. Sense treure gravetat a l’agressió de la noia, potser que la ministra es preocupi més de les moltes necessitats socials, econòmiques i legals que tenen els seus compatriotes aquí.

5) Per acabar, un detall que em deixa pensarós: al vagó hi anava un tercer viatger, que mai no va demostrar cap intenció d’ajudar la víctima. De fet, sembla que no se n’adoni, però sí que se n’adona. Quants de nosaltres haguéssim reaccionat igual? Siguem sincers, molts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!