Visitant aleatòriament blocs de Vilaweb, he topat amb el de Joan Pinyol "Des de la terra del paper": el 2 de juny passat va escriure un post titulat "No ho suporto". Es tractava d’un reguitzell de situacions socials i quotidianes que posen dels nervis el nostre amic blocaire. Vet aquí una de les coses que tots hauríem
Vaig passar la tarda d’ahir a Reus. La ciutat bullia, entre l’ambient comercial propi dels dissabtes, la celebració del Dia de les Seleccions Catalanes i diverses manifestacions folklòriques que no sé si hi tenien a veure. Els compradors passejaven per Monterols i Llovera, els nens jugaven a la plaça Prim i les terrasses eren plenes
Avui, dijous, és Corpus. Sempre m’ha agradat tot el que ha rodejat aquesta festa: "l’ou com balla" al claustre de la catedral de Barcelona (i a altres indrets), les cireres, les catifes de flors, les processons amb la custòdia, la festa de la Patum… Tanta tradició popular debia fer nosa, perquè mica en mica se
No, ja d’entrada. No tots els polítics són iguals. Això ho deia el dictador Franco (haga Vd. como yo: no se meta en política). La democràcia consisteix (o hauria de consistir)en això: poder triar entre diferents polítics, justament perquè són diferents; si fossin iguals no faria falta cap elecció. Els polítics (i els partits, les
Deia ahir, en parlar de possibles responsables de l’alta abstenció, que a part de la classe política i dels propis votants calia fixar-se en els mitjans de comunicació. Els mitjans tradicionals (premsa diària, ràdio, televisió) tenen la virtut d’aparèixer sempre com els grans innocents sigui quin sigui el tema que es tracti. Si ens els
Em sumo a l’allau d’opinadors professionals i amateurs que pontifiquen sobre l’alta abstenció de les darreres eleccions municipals, i ho faré en fascicles, com el Planeta Agostini. És lloc comú encolomar als polítics el fet que els ciutadans no acudeixin a les urnes en la proporció esperable. Discrepo en part: com a mínim hi ha dos