Les aigües turbulentes

Avui és Sant Jordi, festa del llibre i de la rosa. Festa laborable, naturalment, perquè l’enquesta d’Els Matins de TV3 (aquestes enquestes telefòniques absurdes que fan tots els programes) plantejava si Sant Jordi hauria de ser festa-festa. Quan he apagat la tele, guanyava el sí per un 88 %: potser per això l’he apagada, la tele. Si Sant Jordi és declarada festa-festa, ja podem anar tancant la barraca, perquè la diada haurà perdut la seva última gràcia.

Naturalment exagero, però una passejada per la Rambla de Tarragona no convidava a tirar coets, precisament: oferta de llibres cada vegada més previsible (mediàtics, cuina, autoajuda, història-ficció…), àmplia presència de partits polítics (inclosos els que estan en contra d’aquestes celebracions "identitàries"), exagerat nombre de venedors de roses, amb un desequilibri notable entre l’oferta i la demanda, notable presència de la llengua veïna i absència de càmeres de Telemadrid…  Queda l’ambient als carrers, aquest any amb un sol espectacular, que se n’aniria en orris si el dia fos festiu. Que no ho toquin, si us plau!

Per cert, el llibre que m’he comprat el dia del meu sant és Última notícia de Jesús el Natzarè, de Lluís Busquets. Es tracta d’una documentadíssima aproximació a la figura central del cristianisme allunyada tant de l’encotillada versió oficial vaticana com de la banalitat de coneguts best-sellers. Prometo un post parlant-ne.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!