Torna l’estiu

Estiu 2011

Encara que la calor ja fa dies que ha arribat per instal·lar-se, el Sol encara no havia arribat a la seua màxima separació respecte de l’equador celeste. I això passarà justament avui, 21 de juny a les 19:16, hora local. Serà aleshores quan començarà l’estiu.Si heu estat observadors de cel, haureu vist com, des de l’equinocci de primavera, cada dia el Sol s’ha anat posicionant més i més alt. El nombre d’hores de llum diürna han sigut cada vegada majors i les ombres s’han anat acurtant. Fent un càlcul senzill es pot veure que a la latitud de València, el Sol avui a migdia solar ha assolit una altura de 74 graus. Avui el Sol està molt alt i per això mateix les hores de llum seran màximes.

I, encara que semble estrany, a partir d’avui mateix, el Sol començarà la seua baixada lenta i cada dia els dies seran més i més curts. I, com és que el juliol i l’agost fa tanta calor? Això és causat pel calor acumulat per l’aigua del mar durant els mesos passats que desfasa un o dos mesos els dies de més calor respecte a la posició real del Sol. La calor de l’estiu és, per tant, un efecte de la combinació entre l’aigua marina i el Sol.

I, per commemorar l’efemèride, el cercador Google, com fa habitualment per a altres esdeveniments rellevants, ha modificat la seua pàgina per celebrar l’inici de l’estiu. Durant tot el dia podrem admirar aquest doddle quan busquem alguna pàgina que ens interesse. Ja som pràcticament a l’estiu. Esperem que no passem massa calor enguany…

 

Una Lluna ben roja i fosca

Eclipsi-Lluna

Per coses que no venen al cas i que ja contaré més endavant, em trobava dimecres passat a la Vallesa, al bell mig del Parc Natural del Túria. Allà, enmig de la natura i dels cants dels ocells nocturns, uns quants esperàvem l’eixida de la Lluna per la banda de la mar.

Poc abans havíem vist com el Sol, immens, i ben roig, s’amagava darrere de la muntanyes cap al nord-oest, darrere d’un llunyans molins, modernament dits aerogeneradors. La llum natural anava minvant a partir de les 21:30, mentre la il·luminació artificial creixia en els pobles del voltant. I nosaltres, mirant cap al sud-est esperant l’arribada de la Lluna. Tanmateix, un lleuger vent de llevant anava alçant els núvols que ens amagaven l’horitzó de la mar.Va ser el cas que no vàrem veure eixir la Lluna per la mar com voliem. Això havia de ser a les 21:25 però fins les 22:40 ningú va ser capaç de trobar el nostre satèl·lit. I, en veure’l se’n aparegué molt roig i ben fosc. Al principi se’ns feia difícil distingir la Lluna en el cel. Les previsions que la visió seria difícil per culpa de la pols volcànica dels volcans islandesos i xilé es vàren complir a bastament.Així que només vàrem poder gaudir de la fase de totalitat durant uns vint minuts fins que a les 23:02 la Lluna arribà al punt U3 quan el seu disc tocà la zona de penumbra i començà a abandonar l’ombra terrestre. Era el principi de l’eclipsi parcial.Vaig fer un reportatge fotogràfic de l’esdeveniment. Però si fer fotografies d’una lluna tan fosc era difícil, ara amb l’eclipsi parcial era impossible que el troç il·luminat i la part eclipsada isqueren correctament exposats al mateix temps. Calia elegir quina part volia que eixira bé.

Ahir em contaren que a la platja de la Malva-rosa, els astrònoms aficionats de l’Associació Valenciana d’Astronomia  i a la de Gandia, els de l’Agrupació Astronòmica de la Safor no pogueren veure l’eclipsi fins quasi el final. Sent que no ho veieren tan bé com jo però el vent de llevant no perdona en les zones de costa.

Finalment a les 00:02 la Lluna abandonà definitivament l’ombra terrestre i començà a lluir intensament. Quedava encara la fase d’eclipsi penumbral però nosaltres tancàrem la paradeta, abandonarem la Vallesa i tornarem a casa.

Foto principi: Lluna en la fase de totalitat el 15 de juny 2011 a les 22:42. Enric Marco

Eclipsi de Lluna prop de l’horitzó, dimecres 15

Eclipse Lluna

El pròxim dimecres 15 de juny cal estar atent al cel. Just al voltant de la posta del Sol es produirà un veritable alineament còsmic. La Lluna plena travessarà l’ombra que produeix el nostre planeta a l’espai. La Lluna, la Terra i el Sol s’alinearan i tindrem un bell eclipsi de lluna.

Aquest és un eclipsi especial ja que forma part del conjunt d’eclipsis centrals en el que la Lluna passa pel, o molt a prop, del centre de l’ombra terrestre. I com que és un eclipsi central durarà bastant de temps. En el cas del 15 de juny la fase de totalitat durarà 100 minuts!

L’últim eclipsi d’aquest tipus es va produir el 28 d’agost del 2007 però el que s’aproximà més que el del dimecres a l’eix de l’ombra terrestre va ser el del 16 de juliol del 2000. És realment difícil que passe pel centre ja que el pròxim serà per a d’ací 7 anys, el 27 de juliol de 2018.

En un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit, que es mou en el cel d’oest a l’est, entrarà primerament en la penumbra de l’ombra terrestre. En aquesta zona de l’espai encara li arriben algunes rajos de la llum del Sol. Després la Lluna entra en la zona de l’ombra. Comença la fase de parcialitat, primer contacte o U1. Quan al cap d’una hora tota la Lluna es troba totalment immersa en l’ombra terrestre comença la fase més fosca, la de la totalitat, el segon contacte o U2. La Lluna adquireix en aquest moment la seua coloració més fosca i vermellenca. Per a un gràfic de l’eclipsi mireu ací.

I quan el dic lunar fosc toque l’extrem est (o esquerre) de l’ombra de la Terra acabarà la fase de totalitat. És l’anomenat tercer contacte o U3. A partir d’aquest moment l’eclipsi torna a ser parcial fins que la Lluna ix completament de la zona d’umbra en el punt U4. La Lluna torna a estar en la penumbra de la Terra i l’eclipsi pràcticament ha acabat.

Les hores de l’eclipsi són les següents en hora valenciana (o balear o catalana!!):

Eclipsi penumbra comença: 19:24:34
Eclipsi parcial comença: 20:22:56
Eclipsi total comença: 21:22:30
Màxim de l’eclipsi: 22:12:37
Eclipsi total acaba: 23:02:42
Eclipsi parcial acaba: 00:02:15
Eclipsi penumbral acaba: 01:00:45

La gràcia d’aquest eclipsi lunar rau en el fet que la Lluna ja serà parcialment fosca en eixir per l’horitzó sud-est. Just en el moment en que el Sol es ponga cap a les 21:25 la Lluna ja es veurà fosca. No es veurà bé fins que no es faça més fosc al cap d’una mitja hora, a les 22 hores.

Un eclipsi de Lluna és un objectiu molt bonic per fotografiar-lo. Cal tenir en compte, però, que durant el temps de l’eclipsi, les condicions d’il·luminació van a variar molt. Des d’una Lluna brillant abans del fenomen fins a una Lluna fosca i vermellenca al mig de l’ocultació.  Cal, per tant,  aplicar una mica de tècnica, sobretot en les càmeres reflex digitals. Hi ha molts llocs a internet on trobar informació sobre com fer fotos boniques de la Lluna eclipsada. Podeu mirar la pàgina de Fred Espenak, l’autoritat màxima d’eclipsis a la NASA i a internet i sobretot la seua taula resum de paràmetres a usar. Cal llegir-se bé les indicacions de la taula.

 

També hi ha un fet que encara fa més interessant l’eclipsi. L’erupció actual del volcà xilé Puyehue està llençant molta cendra a l’alta atmosfera a l’Argentina, Xile i en general a Amèrica del Sud. La pols volcànica ja ha travessat, fins i tot, el Pacífic i ha arribat també a Austràlia i Nova Zelanda. Si hi afegim les cendres dels volcans islandesos que han tingut erupcions en els últims mesos, l’atmosfera terrestre conté actualment molt de material volcànic en suspensió que pot enfosquir molt la Lluna o donar-li un color vermell més intens.

Aquest és el misteri que descobrirem demà a la nit. Aquesta és la gràcia de l’astronomia. La Natura sempre ens amaga sorpreses.

L’amic Jordi Miralda parla també d’altres aspectes de l’eclipsi de demà a: L’eclipsi de Lluna d’aquest dimecres 15 de juny.

Més informació tècnica sobre l’eclipsi pot trobar-se a la pàgina de la Nasa, Total Lunar Eclipse of June 15.

Foto: Composició d’imatges en temps diferents d’un eclipsi lunar de l’any 2004 observat a Hayward, Califòrnia, EEUU. Wikimedia Commons.

 

Jordi Juan, del Bloc-Compromís, nou alcalde de Tavernes de la Valldigna

Jordi-Juan-alcalde

Jordi Juan i Huguet, del Bloc-Coalició Compromís, és el nou alcalde de Tavernes després d’haver aconseguit el suport del PSOE i EU en l’acte de constitució del nou ajuntament de
Tavernes.El denominat “Acord de Progrés” tanca 16 anys de govern del PP a Tavernes, d’ells 12 en majoria absoluta. Després de les tensions viscudes els darrers dies, en què perillava el possible acord de les tres forces progressistes, el pacte es feia realitat quan entre les primeres 11 paperetes escrutades, 9 havien elegit el candidat del Bloc. Jordi Juan ha rebut la vara de comandament del secretari de la corporació vallera, i després s’ha iniciat un torn de parlament dels portaveus dels partits representats al consistori.

Segueix…

 

Manuel Vidal, del PP, en un parlament en un cert to crític va recordar que el seu partit ha estat el més votat de Tavernes en haver rebut més de 4.200 vots i el canvi d’alcaldia considerava que no responia a la voluntat popular. Dins del parlament va desitjar sort al nou alcalde i li demanava que sempre fora “ell mateix” i que les decisions les prenguera segons els seus propis criteris i que no fora titella de ningú i de cap assessor, i que pensara en el bé del poble.

Carmen Canet, del PSOE, va destacar el fet que eren més de 6.000 vots els que no havien recolzat el PP i la decisió de Tavernes era una aposta ferma pel canvi de Tavernes, cosa per la qual havien apostat ja els tres partits en la campanya electoral.

Karina Vercher, d’EU, es va emocionar en el seu parlament segurament a causa de la tensió nerviosa viscuda els darrers dies i va obligar a fer un recés. La regidora va assenyalar que ella havia apostat pel canvi en la campanya i el seu vot estava d’acord amb el que havia proclamat.

Per últim,  el recent elegit alcalde Jordi Juan va felicitar Tavernes per la gran participació en les urnes el 22 de maig passat i agraïa la confiança dipositada en el BLOC i al PSPV-PSOE i a EU el recolzament a la seua investidura. Igualment va agrair Manuel Vidal els anys de dedicació a Tavernes.

Jordi Juan manifestava la disposició del BLOC, el PSPV-PSOE i EU a  crear unequip de govern homogeni i estable que treballe de forma lleial en benefici del poble i on totes les regidories col·laboren pel bé comú.

Va deixar clar que l’eix central de l’acció de govern serà la participació ciutadana i recordava la greu crisi que perjudica les famílies i la delicada situació de les administracions publiques i del nostre
Ajuntament.

Jordi Juan va detallar els objectius de l’Acord pel Canvi, que són: pla de sanejament de les arques municipals, racionalitzant les despeses i practicant polítiques d’austeritat; foment de la creació de llocs de treball: treball amb respecte i a favor d’un millor medi ambient i  salut pública; potenciació de l’agricultura; foment del turisme de qualitat, tant de platja com d’interior i foment de l’oci participatiu, cultural i festiu.

Jordi Juan va dir que volia ser l’alcalde tots i encoratjava als ciutadans i regidors a treballar per Tavernes.

En acabar l’acte, els reunits a la plaça aplaudiren tant el nou alcalde com a l’equip de govern que a partir d’avui passa a regir els destins de la ciutat els pròxims quatre anys.

A Tavernes, sarao amb Pep Gimeno “Botifarra”

Pep-Gimeno-Botifarra

Dissabte passat, 4 de juny, el poble de Tavernes de la Valldigna va estar de festa. Se celebrà la III Dansada Popular organitzada pel Grup de Balls Populars de La Vall de Tavernes. Uns 200 balladors de més de 30 pobles ompliren el carrer Major i després el passeig del País Valencià per mostrar el nostre ball més tradicional a la gent del poble. Durant quasi dues hores anaren ballant sense parar majors amb experiència i xiquets i xiquetes que ara s’incorporen al ball. I al final es féu una gran ballada col·lectiva al passeig del País Valencià.

I per la nit, Pep Gimeno “Botifarra” ens muntà un sarau per a tots a la plaça de la Cultura, acompanyat dels músics de la seua rondalla. Ell i altres cantants dels grups de danses interpretaren moltes cançons tradicionals valencianes: jotes, fandangos, la Malaguenya de Barxeta, el Bolero i la Dansa del vetlatori de Tavernes (amb lletra de Toni Mestre) entre altres. També contà acudits i cantà el famós Romanç de les jugadores del burro, així com el Romanç de Senyera.

Però la sorpresa de la nit va ser quan les xiquetes de Canyamars Danses de l’Alcudia de Crespins cantaren la Despertà de la Costera. Que boniques i gracioses! Com estava de content Pep, mirant i escoltant-les!

I Pep va ser impressionant i humà com sempre.

Foto: Pep Gimeno “Botifarra” per Enric Marco.

 

Una fantàstica erupció solar

Mentre parlavem dels elements magnètics del Sol i de l’estructura fina de les taques a la III Reunión Española de Física Solar y Heliosférica que aquests dies se celebra a Granada, a la seu de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia, el Sol ens ha volgut fer un regal en forma d’explosió violenta que ens ha sobtat a tots.

Aquest matí, a les 8:41, els arcs magnètics sobre les taques solars 1226-1227 s’han tornat inestables, s’han acabat trencant i finalment han causat una erupció magnètica. El material calent que contenien aquests arcs s’ha escapat del Sol però gran part ha tornat a caure sobre el disc solar en forma de pluja coronal. Sobre la superfície solar l’impacte d’aquesta pluja ha causat abrillantaments que són zones molt més calentes.

El trencament dels arcs ha causat una erupció solar (una flare), una tempesta de partícles i una Emissió de Massa Coronal (ECM) que s’escapa del Sol. El satèl·lit de la NASA, el Solar Dynamics Observatory (SDO) ha gravat l’espectacle:

Els coronògrafs que porta la missió Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) està monitoritzant la EMC i mostra com s’està, ara mateix escapant del Sol. Mira com el núvol s’expandeix. Els punts brillants són causats pels impactes de les partícules carregades de l’EMC sobre la CCD de la càmera del telescopi del SOHO.

Es calcula que aquestes partícles arribaran a la Terra entre avui 8 de juny i demà 9 i xocaran contra l’alta atmosfera solar causant unes belles aurores visibles des de les zones polars de la Terra.

El cel de juny de 2011

Mars-NASA

Enfilem de dret el camí cap a l’estiu. El bon temps s’imposa i els núvols, encara impertinents, ens destrossen algunes de les observacions programades. Però sembla que tot s’arreglarà ben aviat.

Com ja passa de fa uns mesos, poc podem gaudir del cel del capvespre. Cap planeta o fenomen podrem veure a la posta de Sol, mirant cap a l’oest.

El planeta dels anells, Saturn, s’encens al cel en fer-se fosc. Continua a la constel·lació de la Verge, movent-se ja cap a l’extrem del seu bucle de retrogradació en direcció a l’oest. Perquè els planetes es mouen sobre la zona del zodíac com ho fa el Sol però amb una particularitat. De vegades els planetes semblen moure’s cap arrere, vistos des de la Terra. Mireu l’interessant web el que el fenomen s’explica usant el model geocèntric (antic) i heliocèntric (modern).

En les primeres hores de la nit, Saturn es veurà en direcció sud a mitja altura i molt a prop de Porrima, γ Virgo, una estrella de tercera magnitud i, per tant, no massa brillant.

On el joc dels planetes continua, és a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Si mireu l’horitzó est, uns minuts abans de les 6 del matí, podreu gaudir d’una acumulació de planetes ben interessant. En línea, seguint l’eclíptica i el zodíac, trobarem de més amunt a més avall, Júpiter, ben brillant, Mart, Venus i Mercuri, aquest últim ja ben aprop de l’horitzó i segurament el més difícil de veure. A final de mes, amb Mercuri ja perdut dins de la lluïssor del Sol, Venus es trobarà tan a prop de l’horitzó que caldrà un horitzó ben lliure d’obstacles per veure’l.

Aquests planetes estaran més junts a principis de mes però aniran separant-se mentre vagen passant els dies. La cosa s’animarà l’última setmana del mes, a partir del 26 de juny, quan la Lluna, ben fina, també jugarà amb els planetes. El 26 es situarà al costat de Júpiter, el 27 i el 28 entre Júpiter i Mart, el 29 entre Mart i Venus i f¡nalment una Lluna imperceptible es situarà al costat de Venus, poc minuts abans de l’eixida solar.

Les fases de la Lluna cauen aquest mes de juny en els dies següents: la fase de nova va ser el dia 1 de juny, el quart creixent serà el pròxim 9 de juny, la lluna plena, el dia 15, i el quart minvant el 23 de juny. La següent lluna nova ja cau el 1 de juliol.

L’espectacle celeste més interessant del mes és, sense dubte, l’eclipsi de Lluna del pròxim dia 15 de juny. Vist, des de casa nostra, el nostre satèl·lit natural, s’endinsarà en l’ombra de la Terra per sota de l’horitzó est, de manera que quan isca a les 21:25 ja estarà totalment eclipsada. Serà ben bonic veure-la eixir gran, plena i de color rogenc.

La fase de totalitat acaba a les 23:03 i a només 14 graus sobre l’horitzó. Continuarà com eclipsi penumbral. L’eclipsi acabarà totalment, pocs segons després de la mitjanit.

Amics astrònoms i fotògrafs! Prepareu les càmeres que s’ho val. L’oportunitat de fotografiar la Lluna eclipsada tan baixa no es presenta sempre. Una fotografia de la Lluna rogenca junt a un bell/vell monument o al costat d’un arbre pot ser molt bella. Aprofiteu. Ah! proveu abans de fer fotos a la Lluna creixent aquests dies per practicar. Jo ho vaig a intentar.

I finalment el dimarts 21 de juny el Sol assolirà el seu punt més alt al cel. Serem, aleshores, al solstici d’estiu. Començarà l’estiu.

Però de l’eclipsi i de l’arribada de l’estiu ja en parlarem més endavant.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Imatge: Skylab, un cràter de 9 metres de diàmetre a Mart, fotografiat pel robot Opportunity fa uns dies. Passat aquest cràter, el robot ja ha recorregut més de 30 km sobre la superfície marciana. Crèdits: NASA/JPL-Caltech