Enfilem de dret el camí cap a l’estiu. El bon temps s’imposa i els núvols, encara impertinents, ens destrossen algunes de les observacions programades. Però sembla que tot s’arreglarà ben aviat.
Com ja passa de fa uns mesos, poc podem gaudir del cel del capvespre. Cap planeta o fenomen podrem veure a la posta de Sol, mirant cap a l’oest.
El planeta dels anells, Saturn, s’encens al cel en fer-se fosc. Continua a la constel·lació de la Verge, movent-se ja cap a l’extrem del seu bucle de retrogradació en direcció a l’oest. Perquè els planetes es mouen sobre la zona del zodíac com ho fa el Sol però amb una particularitat. De vegades els planetes semblen moure’s cap arrere, vistos des de la Terra. Mireu l’interessant web el que el fenomen s’explica usant el model geocèntric (antic) i heliocèntric (modern).
En les primeres hores de la nit, Saturn es veurà en direcció sud a mitja altura i molt a prop de Porrima, γ Virgo, una estrella de tercera magnitud i, per tant, no massa brillant.
On el joc dels planetes continua, és a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Si mireu l’horitzó est, uns minuts abans de les 6 del matí, podreu gaudir d’una acumulació de planetes ben interessant. En línea, seguint l’eclíptica i el zodíac, trobarem de més amunt a més avall, Júpiter, ben brillant, Mart, Venus i Mercuri, aquest últim ja ben aprop de l’horitzó i segurament el més difícil de veure. A final de mes, amb Mercuri ja perdut dins de la lluïssor del Sol, Venus es trobarà tan a prop de l’horitzó que caldrà un horitzó ben lliure d’obstacles per veure’l.
Aquests planetes estaran més junts a principis de mes però aniran separant-se mentre vagen passant els dies. La cosa s’animarà l’última setmana del mes, a partir del 26 de juny, quan la Lluna, ben fina, també jugarà amb els planetes. El 26 es situarà al costat de Júpiter, el 27 i el 28 entre Júpiter i Mart, el 29 entre Mart i Venus i f¡nalment una Lluna imperceptible es situarà al costat de Venus, poc minuts abans de l’eixida solar.
Les fases de la Lluna cauen aquest mes de juny en els dies següents: la fase de nova va ser el dia 1 de juny, el quart creixent serà el pròxim 9 de juny, la lluna plena, el dia 15, i el quart minvant el 23 de juny. La següent lluna nova ja cau el 1 de juliol.
L’espectacle celeste més interessant del mes és, sense dubte, l’eclipsi de Lluna del pròxim dia 15 de juny. Vist, des de casa nostra, el nostre satèl·lit natural, s’endinsarà en l’ombra de la Terra per sota de l’horitzó est, de manera que quan isca a les 21:25 ja estarà totalment eclipsada. Serà ben bonic veure-la eixir gran, plena i de color rogenc.
La fase de totalitat acaba a les 23:03 i a només 14 graus sobre l’horitzó. Continuarà com eclipsi penumbral. L’eclipsi acabarà totalment, pocs segons després de la mitjanit.
Amics astrònoms i fotògrafs! Prepareu les càmeres que s’ho val. L’oportunitat de fotografiar la Lluna eclipsada tan baixa no es presenta sempre. Una fotografia de la Lluna rogenca junt a un bell/vell monument o al costat d’un arbre pot ser molt bella. Aprofiteu. Ah! proveu abans de fer fotos a la Lluna creixent aquests dies per practicar. Jo ho vaig a intentar.
I finalment el dimarts 21 de juny el Sol assolirà el seu punt més alt al cel. Serem, aleshores, al solstici d’estiu. Començarà l’estiu.
Però de l’eclipsi i de l’arribada de l’estiu ja en parlarem més endavant.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Imatge: Skylab, un cràter de 9 metres de diàmetre a Mart, fotografiat pel robot Opportunity fa uns dies. Passat aquest cràter, el robot ja ha recorregut més de 30 km sobre la superfície marciana. Crèdits: NASA/JPL-Caltech