El cel d’agost de 2006

La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d’agost. Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l’oest. Els planetes Venus i Mercuri es veuran poc abans de l’eixida del Sol.

La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d?agost. Era un instrument musical creat pel déu Hermes a partir de la closca d?una tortuga i que va cobrir amb la pell d?un animal i banyes d?antílop. Aquesta constel·lació està formada per un rombe i un triangle units. En el vèrtex del triangle se situa la segona estrella més brillant del cel, Vega. Cap a la mitjanit, durant tot el mes, la trobareu exactament dalt del vostre cap. No podreu dir que aquesta vegada no us ho pose fàcil. A més a més, aquesta constel·lació posseeix un altre secret. Entre les dues estrelles del final del rombe es troba la nebulosa planetària M57. Aquest objecte, tot i que s?anomene així, no té res a veure amb els planetes, té forma d?anell de gas i és el que ha quedat d?una estrella que va morir ja fa molts anys. Necessitareu un telescopi per a observar-ho.  
 
Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l?oest. Els dies 1 i 2  la Lluna en quart creixent se situarà molt prop del planeta. Els planetes Venus i Mercuri es veuran a la matinada, cap a l?est, poc abans de l?eixida del Sol. El dia 20 Saturn s?unirà al grup i començarà un ball amb Venus que culminarà amb un encontre pròxim el dia 27, en el qual s?acostaran a una distància equivalent a la meitat del diàmetre visual de la Lluna.

És costum esperar la pluja d?estels de les Perseides la nit del 12 al 13 d?agost.  En eixir pel nord-est la constel·lació de Perseu, cap a la una de la matinada, veurem com les partícules del cometa Swift-Tuttle xoquen contra la Terra i es cremen en fregar l?atmosfera. Estireu-vos en la platja i amb paciència en caçareu unes quantes. Enguany, però, la presència de la Lluna deslluirà el fenomen.
 
La Lluna serà quart creixent el 2 d?agost, mentre que el 9 estarà en fase de lluna plena. El dia 16 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 23 d?agost la Lluna presentarà l?aspecte de lluna nova.

Cada vegada volem veure més i més lluny i amb major detall. Per això cal fer telescopis cada vegada més grans. L?Observatori Europeu Austral (ESO), organització dels estats d?Europa per a l?estudi dels objectes celestes només accessibles des de l?hemisferi sud de la Terra, ha posat en marxa l?estudi per a la construcció d?un telescopi extraordinàriament gran. L?espill del telescopi tindrà de 30 a 60 metres de diàmetre i costarà uns 750 milions d?euros. A banda dels descobriments astronòmics que podran fer-se amb aquest instrument, per a construir-lo caldrà superar prèviament una sèrie de reptes d?enginyeria mecànica, electrònica, informàtica, etc que revertiran indubtablement en l?avenç de la ciència i de la tècnica.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d?agost 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Existeix un mapa amb major resolució. nNomés cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Per tal de facilitar la interpretació del gràfic estel·lar, he considerat convenient invertir els colors i que el fons negre que representava el cel nocturn siga ara blanc.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes d?agost. Vàlid per al dia 1 d?agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Toni Mestre ha mort

Toni Mestre

El País Valencià està de dol. Toni Mestre, activista cultural, ens ha deixat.

Des d’aquest petit bloc de ciència en general i astronomia en particular li vull dedicar un volgut homenatge al gran Toni Mestre.És la segona vegada aquest mes en que aparque temporalment l’astronomia per parlar de desgràcies. El mes va començar amb l’accident del metro i acaba amb la mort de Toni Mestre.

No vaig tindre el gust de conèixer-lo personalment però la seua veu en la ràdio ha marcat a tota una generació abans de l’introducció del català a l’escola allà pel 1982. A tots els qui volem un futur per a aquest dissortat país.

Recorde aquells dies d’estiu a Alberic, en la transició, quan començava a tindre les meues inquietuds d’estudis i nacionals. El programa de Dalt a Baix, de Radio Peninsular amb la seua musiqueta característica, no me’l perdia mai.

Allí vaig aprendre a parlar millor: No és diu “senicero”, cal dir “cendrer”, vaig conèixer els músics i la música en valencià. Els nostres músics i la nostra música.

Toni Mestre i aquell programa van contribuir a que poc a poc ens deslliurarem de la closca del franquisme cultural i sociològic i poguerem respirar un món més lliure i per suposat nostre.

Fa poc anys encara el sentia en la ràdio del cotxe a Radio 5 Todo Noticias llegint els butlletins horaris en castellà. La seua veu llegint en castellà em produïa una tristesa immensa només animada quan deia allò de Comunidad Autònoma Valenciana, nom oficial del País Valencià però que només ell aconseguia dir-ho amb dignitat.

Després es va jubilar, supose que fart d’aguantar tanta injustícia. Ja escrivia on volia, en el Levante, en el diari de la Universitat de València, el Nou Dise, on la seua vinyeta, l’Animalada de Toni Mestre sempre era oportuna.

Gràcies Toni, per tot els que ens has donat. Esperem estar a la teua altura.

Usuaris de la línia 1 del Metro com jo

Com a persona voldria primerament manifestar el meu condol a totes les victimes de tan fatal accident. Si ja és dur morir però fer-ho de manera absurda encara ho és més, sobretot per als familiars.

Com a valencià voldria expressar la meua més enèrgica protesta. Ja són molts anys d’infraestructures precàries.

Molt anys d’escoles en barracons, de fer l’ESO a l’escola (el segon institut de secundària de la Valldigna ajornat indefinidament).D’universitats infradotades econòmicament mentre es promocionen universitats catòliques i d’altres virtuals i "internacionals". De línies d’alta tensió sense consens de la població. D’orquestres noves de trinca plena d’estrangers mentre els conservatoris valencians exporten músics a tot arreu.
De fastos i de nous rics amb diners d’altres "serà per diners"…

No m’interessa qui serà al final el culpable. Com sempre, serà el conductor. És sempre el punt més feble. Una faena rutinaria, sempre passant pel mateix lloc, només és qüestió de temps que es tinga una distracció. En el segle XXI no es pot permetre que la tecnologia no ens lliure de les distraccions normals en tot ser humà. Hi ha sistemes de frenada automàtica que ja tenen les altres línies 3 i 5 del metro València. Els usuaris protestaven, l’oposició presentava propostes. Només fa uns dies el govern del PP va presentar un pla de 300 milions d’euros per renovar la linia. Massa tard, com sempre. Governen sense previsions, per tapar forats.

Respecte a la cobertura informativa molt bé per TV3. Criticada per alguns, és de les poques finestres on podem veure l’actualitat valenciana els valencians. Enhorabona Empar Marco. I un zero per Canal 9 que va trigar 1 hora en connectar en directe en el lloc dels fets.

Quantes voltes he agafat aquesta línia! Últimament només l’agafava des de Burjassot a Àngel Guimerà. Però quan vivia a Alberic, el meu poble, l’agafava per anar a la facultat. Pense que la gent morta i ferida són gent com jo, estudiants i treballadors i m’esborrone…

El cel de juliol

La gran constel·lació d’Hèrcules llueix al cel de juliol. Representa el gran heroi de la mitologia grega al qual el rei Euristeu de Micenes li va ordenar realitzar els dotze treballs.  Al cel està posada de cap per avall, de tal manera que el cap és a l’estel alfa, prop de la constel·lació d’Ofiucus; i el peu dret d’Hèrcules es troba sobre el cap del drac, la constel·lació de Draco, contra el qual va haver de lluitar en un dels seus treballs. L’objecte celeste més important que podem trobar és M13, el cúmul globular més brillant del cel de l’hemisferi  nord, fàcilment observable amb uns prismàtics o un telescopi menut

El primer dia del mes podrem veure una alineació de Mercuri, Saturn i Mart amb una Lluna creixent de 6 dies. Els planetes ja estan molt baixos a l’horitzó, així que només es podran observar una hora després de la posta del Sol. Aquests planetes es veuran només la primera quinzena del mes, ja que a poc a poc aniran acostant-se al Sol i seran inobservables.

Júpiter serà el rei de les nits de juliol. Situat entre les constel·lacions de Libra i Virgo, serà l’objecte més brillant del cel. Abans de la mitjanit el veureu en la direcció Sud. El planeta Venus es veurà a la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol.                                                         

La Lluna serà quart creixent el 3 de juliol, mentre que l’11 estarà en fase de lluna plena. El dia 17 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 25 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

Fa almenys 300 anys que Júpiter mostra una gran taca roja a la part superior dels núvols. Es tracta d’una immensa tempesta que és tan gran com tres planetes Terra alineats. I ara, des de fa uns anys, està acompanyada per una nova taca més menuda. Els moviments de les dues taques són convergents, així que s’espera que a principis del mes de juliol col·lisionen. El que resultarà de la col·lisió és un misteri. Els meteoròlegs planetaris no lleven l’ull del fenomen. 

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Existeix una versió amb més resolució ací. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juliol. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.