Toni Mestre ha mort
El País Valencià està de dol. Toni Mestre, activista cultural, ens ha deixat.
Des d’aquest petit bloc de ciència en general i astronomia en particular li vull dedicar un volgut homenatge al gran Toni Mestre.És la segona vegada aquest mes en que aparque temporalment l’astronomia per parlar de desgràcies. El mes va començar amb l’accident del metro i acaba amb la mort de Toni Mestre.
No vaig tindre el gust de conèixer-lo personalment però la seua veu en la ràdio ha marcat a tota una generació abans de l’introducció del català a l’escola allà pel 1982. A tots els qui volem un futur per a aquest dissortat país.
Recorde aquells dies d’estiu a Alberic, en la transició, quan començava a tindre les meues inquietuds d’estudis i nacionals. El programa de Dalt a Baix, de Radio Peninsular amb la seua musiqueta característica, no me’l perdia mai.
Allí vaig aprendre a parlar millor: No és diu “senicero”, cal dir “cendrer”, vaig conèixer els músics i la música en valencià. Els nostres músics i la nostra música.
Toni Mestre i aquell programa van contribuir a que poc a poc ens deslliurarem de la closca del franquisme cultural i sociològic i poguerem respirar un món més lliure i per suposat nostre.
Fa poc anys encara el sentia en la ràdio del cotxe a Radio 5 Todo Noticias llegint els butlletins horaris en castellà. La seua veu llegint en castellà em produïa una tristesa immensa només animada quan deia allò de Comunidad Autònoma Valenciana, nom oficial del País Valencià però que només ell aconseguia dir-ho amb dignitat.
Després es va jubilar, supose que fart d’aguantar tanta injustícia. Ja escrivia on volia, en el Levante, en el diari de la Universitat de València, el Nou Dise, on la seua vinyeta, l’Animalada de Toni Mestre sempre era oportuna.
Gràcies Toni, per tot els que ens has donat. Esperem estar a la teua altura.
Personalment no he escoltat mai Toni Mestre.
Durant els anys 80 va començar a emetre Ràdio Klara, Ràdio Puça i Catalunya Ràdio a la Ciutat de València i ja em vaig quedar oïnt aquestes emissores.
Trobe que aquest senyor va participar en l’edició d’algun llibre de l’assignatura de Valencià quan jo anava a l’institut, precissament per aquella dècada ( segona meitat dels 80). Era un llibre amb moltes referències musicals, amb petites partitures i lletra de cançons populars valencianes.
La veritat és que en aquells anys d’Aitana i Radio "nacional" de España on la nostra llengua era objecte de menyspreu i de caricatures burlesques per part dels mitjans de comunicació, els periodistes conscients de la nostra identitat s’havien de camuflar.
Encara ara, a Canal nueve la resta de mitjans és així. Què anem a fer, seguirem lluitant.