I més enllà de les mesures de seguretat, començant per les de sentit comú i acabant per les que marca la llei, hi ha les preguntes que s’hauria de fer tothom quan passen coses com les d’ahir a la matinada al Madrid Arena. Cal interrogar-se sobre el sentit d’aquestes grans aglomeracions, aquesta diversió consumista i fugissera, aquest sistema de (no) valors perpètuament instal·lat a la nostra societat.
Per cert, no entraré en la polèmica, una mica rallada a aquestes altures de la pel·lícula, sobre Halloween sí o no. La tragèdia madrilenya no ajudarà a reforçar la seva imatge, però la ridícula festa ianqui ha arribat per no marxar-se. Què hi farem. Jo, per si de cas, vaig lluitar-hi ahir després de dinar amb l’única arma personal de què disposo: menjant unes quantes castanyes, comprades a una parada de l’Agrupament Alvena de Tarragona, i dos o tres panelletes de producció artesanal (excel·lent) de la meva cunyada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!