Figura que avui havia de ser el gran dia. La decisió que prengués el Tribunal Constitucional dels veïns, fos quina fos, tova o severa, donaria el tret definitiu de la darrera etapa de la “desconnexió” (no m’agrada la paraula). Si tot quedava en una mena d’advertiment a la presidenta Forcadell, donava via lliure a continuar el procés sense presses però també sense sobresalts; si la resposta del Tribunal era el garrot, es constataria definitivament i a ulls de tothom l’existència del conflicte, cosa que també seria positiu perquè clarificaria totes les postures.
Però resulta que no. A Madrid (i arreu), avui és 1 d’agost, dia de començament de vacances per molts, i sobretot és l’inici d’un mes que judicialment està considerat inhàbil a todos los efectos, de manera que s’ho han fet venir bé per dilatar en el temps qualsevol decisió complicada perquè ningú, i menys esos catalanes, els amargui les vacances. A seguir esperant.
Encara no ho havia dit: tot el meu suport des d’ara a Carme Forcadell.
[Imatge: www.ara.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dono suport a la Carme, i a tots els diputats que van votar a favor de Catalunya.
Tots, ho aconseguirem!