Tres de la matinada. Em desperten uns crits, que pugen de to. Trec el cap pel balcó. No sóc l’únic. Es tracta d’una baralla al bar de sota de casa. El motiu de la discussió, qui el sap?, alcohol, faldilles, política, futbol… Frases intel·ligibles emmig del brogit (“Marcos, déjalo ya!“, “Policía, llamad a la policía!“). Alguns dels clients del bar marxen (fugen?) en dos vehicles. Arriba la policia en pocs minuts: quatre patrulles. Un veí fa fotos del sarau. Arriba més tard una ambulància, per a atendre un noi de ferides al cap i a una mà. Una estona després, calma total: tal dia farà un any. Res que no passi cada dia a un lloc o altre, només que aquesta nit ens ha tocat a sota de casa. Ja tinc tema per al bloc.
L’incident em fa perdre la son i poso la tele. En aquells precisos moments comença el debat entre Obama i McCain. És la vella democràcia nord-americana que, amb tots els seus defectes, discuteix civilitzadament posicions ideològiques i propostes programàtiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, si una posició ideològica i una proposta programàtica civilitzada és la invasió d’Iraq i la seva política militarista a tot el món, ja em diràs com són els salvatges.
Jordi, el títol del blog està ben triat. Fas aigües per tot arreu.