Les aigües turbulentes

Diumenge asolellat d’hivern. Un hivern que tothom, i jo el primer, desitgem que passi a millor vida, però que es resisteix a fer-ho el molt malparit. Deia que avui feia un diumenge asolellat, ideal per fer una passejadeta per Tarragona, i això he fet. Destinació: dues millores de l’espai urbà de la ciutat.

La primera, el Balcó del Mediterrani, que ja presenta una part arrenjada i restaurada. La barana, el famós “ferro” que tots toquem quan arribem a la talaia de dalt de tot de la Rambla, llueix un color verd intens, només tacat amb alguna cagada de colom. Han canviat les rajoles, de manera que ara són noves però un pèl relliscoses, tot un perill si tenim en compte que a l’altra banda de la barana hi ha un desnivell de no-sé-quants-metres i podria provocar una caiguda no volguda en el lloc oficial de suïcidis de la nostra ciutat.

La segona, el centre de la Plaça Imperial Tarraco, on han fet un bon dissabte. Han jubilat els innecessaris ànecs que hi havia, però els coloms continuen (serà possible que aquests animalots estiguin a tot arreu?). Han adecentat els parcs infantils, han conservat les estàtues del Maginet i el Manneken Pis i han netejat el llac, amb un fons de color blau cel. Continua havent-hi el pont d’estil japonès que dóna un aire de tranquil·litat a l’indret, però de tranquil no n’és gaire, rodejat com està per vehicles els 360 graus del seu perímetre. Tenint en compte l’escassetat de parcs, jardins i espais per vianants que té Tarragona, tot és ben benvingut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!