Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

20 d'agost de 2008
0 comentaris

(Tibet llibertat) Contestant a “pam de nas”

A la tornada del pont Mare de Déu d’Agost + Sant Magí em topo amb una nova aportació al debat “Tibet llibertat”, signat per “Josep” i farcit d’agosarades afirmacions sobre la meva persona.

Comença elucubrant sobre les simpaties ideològiques d’un servidor a partir dels meus cognoms “totalment catalans”. Aquest plantejament el trobo molt etnicista i, com ell mateix diria, pujolista (“els catalans de veritat”, “la Catalunya catalana” i coses per l’estil) i, des del meu punt de vista, a superar. Com a tirador de cartes li espera a Josep un futur magre perquè no n’encerta ni una: milito a Esquerra, si bé al sector crític (no sé si això és significatiu per a ell), llegeixo l’Avui i crec que Laporta és el millor president que ha tingut el Barça.

Com ja havia fet el blocaire “català”, també Josep m’encoloma una simpatia especial pels pobles asiàtics oprimits, en detriment dels més propers. No tinc cap preferència pel poble tibetà, ni m’apunto a cap moda budista progre, ni res d’això, simplement aprofito els disset dies de Jocs Olímpics a Pequín per recordar un dels molts contenciosos del règim polític xinès.

Pel que fa a “empassar-se la merda mediàtica”, no val la pena comentar grolleries. Crec tenir suficient criteri per destriar el gra de la palla dels nostres mitjans de comunicació. No és fàcil, i tampoc ho és per Josep, segur. Si Espanya és una democràcia? Home, hi ha la suficient democràcia com per permetre lliurement debats als blocs de Vilaweb. Debats que Josep em “convida a deixar” (eufemisme per “fer fora”). Això al meu poble es diu censura i es practica sistemàticament a molts països. La Xina, per exemple.

Però no hem de patir pel gegant asiàtic: els xinesos aviat tindran tots cotxe, televisor i ordinador. Cotxe per contaminar (més) l’atmosfera, televisor per veure anuncis, grans germans i salses roses, i ordinador amb accés limitat a internet. Això era la revolució promesa? Això ja s’ho va inventar Franco, el dictador: ni una casa sin lumbre, ni un español sin pan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!