Les aigües turbulentes

M’acostava aquest vespre al Parc Central de Tarragona i anava sentint una melodia que no m’era desconeguda. Sí, era la de la cançó que dona títol a aquest bloc, “Les aigües turbulentes”, interpretada amb notable professionalitat per una noia de pell fosca, d’abundós cabell arrissat i vestint una mena de senzilla bata. Equipada amb un micro, un faristol i un bafle, de la seva gola sorgien les inconfusibles notes de la peça de Simon & Garfunkel per a gaudi del tediós anar i venir de gent de totes les edats, amb les seves bosses de grans cadenes de moda. Ho feia bé i m’ha tocat el punt sensible. Li he deixat un euro al barret mentre la saludava amb la mà al cor. Ella m’ha agraït el gest fent una ve baixa amb els dits. Crec que és la primera vegada a la vida que faig una cosa així.

[Imatge: pinterest/saatchiart.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!