Les aigües turbulentes

Avui, un fet insòlit. M’he trobat a la porta de casa un cistell ple de llimones curosament embolicat amb cel·lofana. L’inesperat obsequi anava acompanyat d’un senzill paperet que n’explicava el motiu i la procedència: era dels nous veïns del costat, paret amb paret (que encara no conec personalment) que m’oferien aquestes fruites dient “perdó per les molèsties”. He quedat una mica descol·locat. Sí que sabia que venien llogaters nous perquè havia sentit algunes veus gairebé imperceptibles i per aïllats sorolls i remors en cap cas molestos, inequívocament procedents d’obres a la casa (martells, taladradora…). Que unes persones (no sé ni quants són, ni l’edat, ni la procedència, ni res) s’instal·lin a una casa de manera tan discreta i que tot i així tinguin el detall d’oferir un present als seus veïns és, com a mínim, sorprenent en els temps que corren. Em sembla que ja n’he parlat alguna vegada, en aquest bloc. Quan els estadants de les cases canvien amb tanta freqüència, quan es generalitzen els impersonals pisos turístics, quan la cultura de la proximitat, coneixença, confiança i interrelació entre els veïns va a la baixa, no és estrany que una mostra tan agraïda i humana com l’atenció d’avui hagi d’elevar-la a la categoria de notícia i esbombar-la als quatre vents. Em pregunto què en faré, de tantes llimones. Segurament aniran a les amanides, a algun plat de peix o marisc, a un refresc o, definitivament, a algun experiment pastisser (soc un negat absolut), que hauré d’oferir aviat als meus misteriosos veïns en forma de justa contraprestació. Què menys.

[Imatge: vadegust.cat, pixabay]

Post scriptum, 23 de juny de 2024

Novetats en el cas. Els misteriosos veïns no han resultat ser tals, sinó els propietaris de la casa, que temps després de marxar els anterior llogaters han fet alguns treballs de reforma al pis per posar-lo novament en lloguer. Aquest gir mina en part la intencionalitat de l’apunt d’ahir, en el sentit que de moment ens quedem sense nous veïns com “els d’abans”; el que sí que continua intacta és la inesperada sorpresa de la cistella de llimones, una petita alegria a la vida que sempre és d’agrair.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!