Les aigües turbulentes

Fins que vam arribar a Fes, la medieval, la bulliciosa, la fascinant. Es tracta no d?una, sinó de tres ciutats: dues Fes antigues i una de moderna. La més interessant, de llarg, és Fes el Bali, la més antiga. Es tracta d?una immensa medina de carrers estrets i laberíntics. Diuen que les medines es van construir d?aquesta manera tant per estar a l?ombra i conservar sempre la frescor com per defensar-se millor dels enemics. I no m?extranya que ho fessin així. És realment perdedora. El barri és gran, els carrers tots similars, sense punts de referència. Per a uns estrangers com nosaltres és molt fàcil entrar-hi i molt difícil sortir-ne. Fins i tot ens vam proposar un repte: situar-nos al centre i intentar trobar la sortida, cada un per un camí diferent, sense guies ni plànols. A pèl. No ho vam portar a la pràctica, però hagués estat un experiment realment interessant.

I no ho vam poder fer, en part, perquè és literalment impossible obviar els centenars de guies no oficials, la majoria joves i criatures, que ofereixen insistentment els seus serveis a l?atabalat turista, que acaba per contractar-ne un, més per fatiga que per una altra raó.

La medina de Fes és, de fet, un immens centre comercial on hi regna el regateig, pràctica molt habitual a gran part del món. Ja sabeu en què consisteix: d?un article que val 100 te?n demanen 1.000 i n?acabes pagant 400… El magribí és un comerciant nat i té una gran habilitat per aconseguir cridar l?atenció al possible comprador, fer-lo entrar a la botiga, després a la rebotiga i finalment ?col·locar? la seva mercaderia. Amb els catalans aplicaven una tècnica de màrqueting molt peculiar, consistent en cridar:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!