Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
El meu post d’ahir ha generat dos densos comentaris d’un "cegetero" com ell mateix es defineix, que agraeixo tot i titllar-me de "nacionalista de saló" i dir que "flipo". Tots dos són molt crítics amb les meves afirmacions sobre els sindicats i la seva realitat en el món en què vivim. Evidentment, em referia sobretot els dos sindicats més importants (UGT i CCOO), autèntiques associacions escleròtiques i necessitades d’una bona reconversió per fer front amb eficàcia a la seva raó de ser: defensar els treballadors del segle XXI. Els sindicats més petits, per exemple la CGT, potser són més conseqüents entre el que prediquen i el que practiquen, però a mi l’única informació que m’ha arribat recentment de les seves "accions" consisteix en una convocatòria a favor del poble palestí i contra el "pèrfid" estat d’Israel.
El meu amable comentarista, al final del seu escrit, comet l’error d’esmentar el dramàtic període juliol 1936 – maig 1937 com el de la major llibertat per Catalunya. Ell no té ni idea del què va passar aquells mesos i si ho sapigués no ho defensaria d’aquesta manera.
Un interessant tema a debatre, ara que està tan de moda la memòria històrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!