Les aigües turbulentes

De nou el Regne Unit ens dona lliçons de com s’ha de concebre una organització de la democràcia i en conseqüència una vida en societat. Res a veure amb altres latituds més properes, no fa falta dir quines, que haurien de prendre nota del que es diu i del que es fa en aquella illa tant mal compresa per uns com envejada per altres. En una setmana ens han arribat dos o tres exemples de funcionament de les institucions que tant trobem a faltar en les seves equivalents estatals.

Una, el primer ministre, l’excèntric Boris Johnson, s’ha hagut de sotmetre a una moció de censura ¡dels seus propis companys de grup parlamentari! Impensable que una situació semblant es produeixi, avui per avui, a casa nostra, on els partits son rígides estructures piramidals on ni es contempla la més lleu discrepància. Qui es mou no surt a la foto, com deia aquell demagog sevillà, ergo per seguir escalfant l’escó cal obeir les indicacions del cap de files sense badar boca.

La mateixa setmana també ens ha ofert un bon exemple del que ha de ser un monarca. Elisabet II, en ocasió de les festes del seu 70è aniversari de regnat, ens ha regalat la imatge d’una cap d’estat estimada pel seu poble, sempre fent gala d’una gran professionalitat però que amb els anys ha guanyat en proximitat a la gent, lluny d’aquell encarcarament que l’havia caracteritzat tradicionalment, fins al punt de prestar-se a fer un vídeo on se la veu esmorzant amb Paddington, un popular osset de peluix, i mostrant un envejable sentit de l’humor. Dic envejable pensant, és clar, en equivalents ibèrics que han fet el recorregut contrari: de la campechanía (en realitat una forma sofisticada d’ordinariesa) ha evolucionat a una imperdonable traïció a una ciutadania que li havia mostrat el seu suport, en forma d’abús de poder, ostentació de privilegis i conductes intolerables.

Encara un altre detall que revela les enormes distàncies entre la política d’allí i la d’aquí. Ha passat bastant inadvertit: al festival que es va muntar a Londres per celebrar el jubileu reial hi va assistir, sense cap escarafall per part de ningú, la primera ministra escocesa, Nicole Sturgeon, la mateixa que està preparant un nou referèndum d’independència. No sabem si el guanyarà, el que sí que sabem és que es podrà celebrar amb tota normalitat. És el que té dependre d’un estat on la democràcia s’escriu amb majúscules, on la discrepància ideològica als partits es tracta amb normalitat i on el cap d’estat, en lloc de cridar ¡a por ellos!, es deixa estimar pels ciutadans sense sortir del seu paper.

[Imatge: eldiario.es/BBC]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!