Les aigües turbulentes

La cultura canària torna a estar de dol. Demà farà una setmana que morí l’humorista Manolo Vieira, pocs dies després de fer-ho també l’escriptor Alexis Ravelo. Ambdós compartien, a més d’haver nascut a Las Palmas, el fet d’haver rebut recentment el títol de Fill Predilecte de Gran Canària, el primer ja a títol pòstum.

Vieira era prou conegut també a la península, pel fet d’haver participat en programes televisius espanyols i haver actuat de forma prolongada en sales de Madrid. Nascut el 1949 al barri de la Isleta (ell deia, amb conya, “Isleta, Distrito Federal”), entrà al món artístic el 1983, quan decidí abandonar la seva feina dels matins per acceptar actuar com a humorista al mateix bar on ja servia per les nits. El 1986 obrí el seu propi local, que substituí dos anys després per un altre, el Chistera, al carrer Durán González de la capital grancanària, que des de bon principi acollí dues funcions diàries i que encara funciona. Amb els anys es succeïren els seus espectacles (“El último en salir que apague la luz”, “Sal de ahí”, “Bolero”, “Manolo Vieira y yo”, “Manolo Vieira se escribe con ‘b’ chica”, “Risas” i “Hoy no es lunes”), sempre amb èxit de públic, fins a convertir-se en l’artista d’àmbit estatal més cotitzat de les Canàries. Immortalitzà les seves funcions en diversos CD i vídeos recopilatoris i aconseguí ser l’artista més venut de les illes, amb 300.000 còpies. El 2002 donà el salt a la televisió canària amb el seu programa “Esta noche pago yo”, líder absolut durant les tretze setmanes que estigué en antena. Les seves aparicions als dos darrers programes de cap d’any de Televisión Canaria es convertiren en els espais més vistos de totes les televisions autonòmiques de l’estat.

Com s’afirma a la presentació de la seva web, el fenomen Vieira no responia a estratègies de mercat sinó era simplement una resposta a la demanda d’un poble que s’identificava amb el seu estil de fer riure, basat en la quotidianeïtat (una excursió, la compra al supermercat, la primera comunió, una visita al metge…) i cristalitzat en uns monòlegs a vegades bondadosos i a vegades crítics. Era una persona molt estimada a les Canàries, que lluitava per aconseguir mitjançant l’humor la concòrdia i la comprensió dels valors i la forma de ser canari, ajudant a unir les illes que el mar separa. Era la combinació perfecta d’autor, humorista i actor còmic.

El seu darrer espectacle tenia un títol ben premonitori, potser buscat expressament: “La última y nos vamos”. Estava encara en cartell i la darrera funció, a Lanzarote, va haver de ser suspesa per motius de salut de l’humorista. Fou realment l’última: se’n va anar.

[Informacions extretes de manolovieira.com; imatge: 20minutos.es, EFE]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!