Les aigües turbulentes

El tarragoní Jordi Alasà acaba de publicar el recull poètic Giralluna. Conec l’amic Alasà de fa anys, per les lluites polítiques que hem compartit, en les quals ofereix generosament dues qualitats que costen de trobar de manera simultània: acció i optimisme. Però és molt més que això, i a més d’apassionat casteller (de la Jove, naturalment) i nastiquer, és un poeta amateur d’una sensibilitat notable i d’una qualitat que no ens esperàvem, que composa versos com una necessitat, per agafar aire i respirar, segons pròpia confessió.

El resultat d’aquesta afició és Giralluna, un projecte amb el qual vaig tenir el goig de col·laborar-hi. Com ell mateix explica en les entrevistes que li han fet amb motiu de la publicació, es tracta d’una selecció de les poesies que ha anat escrivint des que tenia 16 anys fins ara, passats els 40, agrupades en set temàtiques ben diferents (amor, tristesa, pàtria…). Ha tingut la bona pensada d’indicar l’any de la redacció de cada una i per tant es pot apreciar la diferència entre les ingènues de la primera joventut i les més elaborades de la maduresa.

Formalment mai es mostra lligat a estructures, rimes o metres concrets. Aquesta informalitat i els motius de les seves poesies suggereixen el seu procés creatiu: a raig, a cor, abocant al paper sentiments, creences, estats d’ànim. Ens l’imaginem fent-ho en la quietud de les nits d’estiu, transformant-se en un “giralluna” que, a la manera d’un peculiar gira-sol, ressegueix i capta els seus motius preferits amarant-los de nocturnitat (llunes, estrelles, silencis, quietud, foscor, llençols…).

L’edició és molt acurada, amb unes encertades il·lustracions d’Yvonne Fuster. Transcric el poema que més m’ha agradat, “Res és senzill”, potser perquè casa bastant amb les “aigües turbulentes” d’aquest bloc:

Res és senzill si la matèria és etèria

i creem camps de diferents gravetats

fem de la vida una histèria complexa

i la basem en efluvis de present i passat.

Muntem bajanades en cregudes rondalles

i sentim a debades el plaer de somiar,

som viatjants en cadenes de paraules

condemnats a saber què vol dir estimar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!